Canvis

1 byte afegit ,  11:54 17 nov 2018
m
Text reemplaça - ' reduida ' a ' reduïda '
Llínea 24: Llínea 24:  
Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.
 
Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.
   −
El seu decliu en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduida la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua de independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en la illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.
+
El seu decliu en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua de independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en la illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.
    
El orige del [[Idioma bretó|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].
 
El orige del [[Idioma bretó|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].
124 373

edicions