Canvis

1 byte afegit ,  20:37 13 nov 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Història d'Alacant}}
 
{{Història d'Alacant}}
Els orígens d'[[Alacant]] es remonten provablement a la [[civilisació ibera]]. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials [[fenícia|fenícies]] (el [[Palmerar d'Elig]], Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, a on més tart colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Asia Menor]], fundaren un assentament anomenat ''[[Akra Leuka]]'' (Cim Blanc) en l'any [[324 a. C.]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica.
+
Els orígens d'[[Alacant]] es remonten provablement a la [[civilisació ibera]]. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials [[fenícia|fenícies]] (el [[Palmerar d'Elig]], Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, a on més tart colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament anomenat ''[[Akra Leuka]]'' (Cim Blanc) en l'any [[324 a. C.]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica.
    
En l'any [[201 a. C.]] els [[Antiga Roma|romans]] s'apoderen de la ciutat i el canvien pel nom de ''[[Lucentum]]'', ciutat dels [[contestans]] a la província [[Tarraconense]], a la que els romans varen donar el dret llatí (''ius lati''). Si be el nom es tractava d'una llatinisació de la ciutat, a la qual s'hi referia pel nom iber de ''Leucanti'', que a soles existí en els mapes romans.
 
En l'any [[201 a. C.]] els [[Antiga Roma|romans]] s'apoderen de la ciutat i el canvien pel nom de ''[[Lucentum]]'', ciutat dels [[contestans]] a la província [[Tarraconense]], a la que els romans varen donar el dret llatí (''ius lati''). Si be el nom es tractava d'una llatinisació de la ciutat, a la qual s'hi referia pel nom iber de ''Leucanti'', que a soles existí en els mapes romans.
    
[[Categoria:Història d'Alacant]]
 
[[Categoria:Història d'Alacant]]
124 521

edicions