Canvis

5650 bytes afegits ,  07:47 13 nov 2018
Pàgina nova, en el contingut: «'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrit,​ 6 de juliol de 1999), també coneg...»
'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], 22 de novembre de [[1901]] - [[Madrit]],​ 6 de juliol de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un compositor [[Valencians|valencià]] de música culta.

== Biografia ==

Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]].

Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i Madrit. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.

En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el 19 de giner de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.

En [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'',​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.

Joaquín Rodrigo també va cultivar especialment la cançó, entre les que es conten ''Càntic de l'esposa'' o els ''Quatre madrigals amatoris''.

Cal destacar ademés l'aportació definitiva de Joaquín Rodrigo al repertori per a guitarra, conseguint la seua dignificació i la seua consagració internacional com a instrument de concert, en una menció especial per a la seua obra ''Fantasia per a un gentilhome'', composta en [[1954]] sobre temes del compositor barroc [[Gaspar Sanz]].

En l'any [[1983]] fon guardonat en el Premi Nacional de Música d'Espanya i fon ennoblit en [[1991]] pel rei [[Joan Carles I]] en el títul de Marqués dels Jardins d'Aranjuez. Cinc anys despuix, li va ser concedit un atre gran honor, el Premi [[Premis Príncip d'Astúries|Príncip d'Astúries]], otorgat "per la seua extraordinària contribució a la música espanyola a la que ha aportat nous impulsos per a una proyecció universal". Eixe mateix any [[1996]] rep la Medalla d'Or de Sagunt, la Gran Creu de l'Orde Civil de la Solidaritat Social, i l'Estrela d'Or de la Comunitat de Madrit. En [[1998]] el govern francés li honra en el títul de "Commandeur dones Arts et dones Lettres", i poc despuix, rep el Premi al Millor Autor de Música Clàssica de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (SGAE). També en 1998 li va ser concedida la Medalla d'Honor de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]], i a l'any següent, la Medalla d'Or del Festival de [[Granada]]. El Palau de la Música de Valéncia va nomenar la sala de cambra o "sala B" en el seu nom.​ El conservatori superior de Valéncia es diu també "Joaquin Rodrigo".

Joaquín Rodrigo va fallir en Madrit el 6 de juliol de 1999, dos anys despuix del decés de la seua dòna. Victoria Kamhi havia segut la seua companyera inseparable i la colaboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Abdós descansen en el [[Panteó|panteó]] familiar del cementeri d'[[Aranjuez]] junt a una guitarra cubista Homenage a Joaquín Rodrigo de l'escultor [[Pablo Serrano]].

En el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seua filla Cecilia, va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo en 1989, i va crear la ''Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation'' en 1999.

== Obra ==


== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]
* [https://www.joaquin-rodrigo.com/index.php/es/biografia/143-autor Pàgina web de la Fundació Victoria i Joaquín Rodrigo]
25 865

edicions