Canvis

== 1932 - Les bases d'ortografia valenciana ==

== 1932 - Les bases d'ortografia valenciana ==

La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década d'este sigle. Dels escritors valencians, uns seguien l´ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el P. [[Fullana]], preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.  

La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década del [[sigle XX]]. Dels escritors valencians, uns seguien l'ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el Pare [[Fullana]], preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.  

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que s'havia de trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que s'havia de trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat.

Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels nostres escritors agrupats al'entorn de la revista ''Taula de les Lletres valencianes'' d'inspiracio catalanista. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d´organisar una reunió, que fon facilitada per la ''Societat Castellonenca de Cultura'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.  

Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels escritors valencians agrupats al'entorn de la revista ''Taula de les Lletres valencianes'' d'inspiracio [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d'organisar una reunió, que fon facilitada per la ''[[Societat Castellonenca de Cultura]]'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.  

Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Per qué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[Castellonenc|castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[Castellonenc|castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.

Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preàmbul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.

L'únic filòlec firmant d'eixes Bases ortogràfiques (Nomenades ''Normes de Castelló'' o del 32, pero que el títul original del document era ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'') fon [[Lluís Fullana]] (Sanchis Guarner contava en 21 anys). Encara que inicialment el Pare Fullana es negà a acceptar-les finalment, pressionat, accedí a rubricar-les, afegint que ho fea ''atés lo caràcter provisional que tenen''. Pero no fon el primer firmant, fon justament l'últim de tots, per la resistència que ell oponia a refrendar-les, ademés de que era l'únic filòlec entre tots els assistents ad aquella taula redona en Castelló.

L'únic filòlec firmant d'eixes Bases ortogràfiques (Nomenades ''Normes de Castelló'' o del 32, pero que el títul original del document era ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'') fon [[Lluís Fullana]] (Sanchis Guarner contava en 21 anys). Encara que inicialment el Pare Fullana es negà a acceptar-les finalment, pressionat, accedí a rubricar-les, afegint que ho fea ''atés lo caràcter provisional que tenen''. Pero no fon el primer firmant, fon justament l'últim de tots, per la resistència que ell oponia a refrendar-les, ademés de que era l'únic filòlec entre tots els assistents ad aquella taula redona en Castelló.

Fullana havia publicat en eixe mateix any de [[1932]], la seua ''Ortografia Valenciana''. Esta edició tingué molt bona acceptació i s'havia venut tota en poc de temps. No quedava un atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou. I aixina fon. La nova edició de la ''Ortografia Valenciana'' es publicava en l'any [[1933]]. Llavors ¿Perqué no s'aprofità esta Ortografia Valenciana de Lluís Fullana per a la reunió de Castelló de 1932? Pareix que les intencions dels organisadors eren atres molt diferents.  

Fullana havia publicat en eixe mateix any de [[1932]], la seua ''Ortografia Valenciana''. Esta edició tingué molt bona acceptació i s'havia venut tota en poc de temps. No quedava un atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou. I aixina fon. La nova edició de la ''Ortografia Valenciana'' es publicava en l'any [[1933]]. Llavors ¿Perqué no s'aprofità esta Ortografia Valenciana de Lluís Fullana per a la reunió de Castelló de 1932? Pareix que les intencions dels organisadors eren atres molt diferents.  

En primer lloc se diu que ''no hi ha cap vençut'' lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuixen, ells mateixa la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, a soles hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a Revest que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la Societat Castellonenca de Cultura o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent ''sense esment'' com anys més tart diria Germà Colón.

En primer lloc se diu que ''no hi ha cap vençut'' lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuixen, ells mateixa la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, a soles hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a [[Lluís Revest i Corzo|Revest]] que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la Societat Castellonenca de Cultura o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent ''sense esment'' com anys més tart diria [[Germà Colón]].

Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'Academia de Cultura Valenciana, conegudes com [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.  

Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Academia de Cultura Valenciana]], conegudes com a [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.  

Puix, be, ni les generacions futures han arreglat res, ni allò poc madurat s'ha revisat a base d'amples acorts. ¿Perqué? senzillament perque eixes normes no les seguix ningú i perque els encabotats en fer desaparéixer la Llengua Valenciana, s'han preocupat ben seriament d'ometre tota referència i han traçat el camí seguint les pautes, tan sintàctiques, com morfològiques o ortogràfiques que se dicten des de l'Institut d'Estudis Catalans, que no deixa de ser, per a tots els valencians, un agravi. La sola intervenció d'eixa entitat en els assunts de la nostra comunitat, delit arreplegat en la Constitucio espanyola, deuria de ser prou per a que als defensors del català s'els caiguera la cara de vergonya.  

Puix, be, ni les generacions futures han arreglat res, ni allò poc madurat s'ha revisat a base d'amples acorts. ¿Perqué? senzillament perque eixes normes no les seguix ningú i perque els encabotats en fer desaparéixer la Llengua Valenciana, s'han preocupat ben seriament d'ometre tota referència i han traçat el camí seguint les pautes, tan sintàctiques, com morfològiques o ortogràfiques que se dicten des de l'Institut d'Estudis Catalans, que no deixa de ser, per a tots els valencians, un agravi. La sola intervenció d'eixa entitat en els assunts de la nostra comunitat, delit arreplegat en la Constitucio espanyola, deuria de ser prou per a que als defensors del català sel's caiguera la cara de vergonya.  

En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:  

En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:  

En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: Germán Colón'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:  

En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: Germán Colón'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:  

{{Cita|El Dr. G. Colón achaca a los 'grupos blaveros' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.}}  

{{Cita|El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.}}  

En resum, les ''Normes del 32 o de Castelló'' són unes bases ortogràfiques provisionals que cap entitat o organisme oficial les complix.

En resum, les ''Normes del 32 o de Castelló'' són unes bases ortogràfiques provisionals que cap entitat o organisme oficial les complix.