153
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El verp '''vore''' (del llatí ''vĭdēre''), és percebre en els ulls l’image que els rajos de llum formen en la retina dels objectes. ==Atres significats==...»
El verp '''vore''' (del llatí ''vĭdēre''), és percebre en els ulls l’image que els rajos de llum formen en la retina dels objectes.
==Atres significats==
* Mirar, observar, examinar: ''He de vore si el billet és fals.''
* Ser percebuda l’image en els ulls: ''Se veuen flors molt diferents en el jardí.''
* Ser testic ocular, percebent en els ulls un fet o circumstància: ''Vorem un bon espectàcul.''
* Visitar o reunir-se en algú per a tractar algun assunt: ''Se vorem demà per a parlar.''
* Trobar-se, en l’objecte de barallar-se, bregar, renyir o lluitar: ''Si feu això se les voreu en mi.''
* Entendre, comprendre o reconéixer per la raó i l’enteniment: ''Veig que tens raó.''
* Valorar, sospesar, estudiar en l’enteniment un fet o circumstància: ''Veges si pots entendre la situació.''
* Considerar un fet o circumstància d’una manera o d’una atra: ''Veig be que treballen junts.''
* Trobar-se: ''Ara em veig en una molt bona situació.''
* En forma d’interrogació, per a senyalar a un atre que es done conte de lo que se li diu: ''¿Veus? Ya et dia yo que et faries mal.''
* Usat en pretèrit imperfecte de subjuntiu, seguint a la conjunció si, per a proporcionar major intensitat a lo que s’afirma: ''Si veres cóm està de gran no t’ho creuries.''
* Usat en primera persona del plural de l’imperatiu, per a expressar el desig d’esperar a que succeïxca un fet per a contrastar una opinió o lo que es preveu d’ell: ''Vejam lo que pot passar demà.''
* Usat en segona persona del singular de l’imperatiu, en el significat de mirar, a sovint com a exclamació: ''Veges tu lo mal que ho ha fet tot.''
==Dits i locucions==
* '''Segons veig, segons se veu''' o '''per lo vist''': Segons pareix.
* '''De bon vore''': Que té bon aspecte o que este és agradable.
* ''' Fer vore''': Mostrar, i també aparentar de forma que es done a entendre que és verdader lo que realment no ho és.
* '''Vist i plau''': Indica acceptació i conformitat.
* '''Fer-se vore''': Exhibir-se, menejar-se per a atraure l’atenció dels demés sobre sí mateix, per interés o vanitat.
* ''' No poder vore ad algú''' o '''no poder vore ad algú ni en pintura''': Indica l’entema que es té cap a un atre.
* '''¿A ón s’ha vist?''': Se diu davant d’un fet inaudit.
* '''Vore-ho tot en ulleres d’aument''': Exagerar o vore-ho tot molt difícil, excessiu, pesat, treballós…
* '''Vore vindre ad algú o alguna cosa''': Saber de bestreta lo que un atre vol o pretén, saber lo que va a passar.
* '''Vist que''': Ya que, sent aixina que.
* '''Vore en bons ulls''': Estar d’acort en una cosa.
* '''Vore de llunt''': Prevore.
* '''A vore si…''': Indica que una cosa pot succeir: ''A vore si caus.''
* '''Vore’s les cares''': Enfrontar-se a un atre, barallant-se o competint, de veres o figuradament.
* '''¡Com si ho vera!''': Afirma la creença absoluta que es té en que lo que s’ha dit és cert.
* '''Estar a vore-les vindre''': Esperar a que ocórrega un fet ans de prendre una determinació al respecte.
* '''Ya ho vorem''': Indica l’inseguritat o l’incredulitat de que succeïxca lo que un atre espera que ocórrega.
* '''Donar un que vore ad algú''': Donar a un atre un motiu de preocupació o malestar.
* '''Tindre que vore''': Indica l’existència d’una relació entre les dos coses o més que s’enuncien.
* '''En tornar a vore-nos junts''': Se diu quan u se’n va i saluda d’esta manera volent dir que fins a l’atra ocasió en que es troben.
* '''Vore-se-les negres''': Enfrontar-se a grans dificultats per a conseguir una cosa: ''Se les va vore negres per a traure el coche del fanc.''
* '''No vore tres dalt d’un burro''': No vore gens: ''Sense ulleres no veig tres dalt d’un burro.''
==Referències d'este verp antigues==
<center>''A on vages, lo que veges fer, faces.''
''Ya et veig, paixarell.''
''Viure per a vore.''
''Més veuen quatre ulls que dos.''</center>
==Curiositats==
* La forma del singular ''veus'', era usada pels clàssics a sovint com a adverbi de lloc.
* Les formes arcaiques ''vet'' o ''vets'', s’usaven acompanyades d’adverbis de lloc, en el significat de mira: '''vet ací/vet-me ací.'''
==Enllaços externs==
[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/conjuga/vore] Conjugació verp '''vore'''.
==Atres significats==
* Mirar, observar, examinar: ''He de vore si el billet és fals.''
* Ser percebuda l’image en els ulls: ''Se veuen flors molt diferents en el jardí.''
* Ser testic ocular, percebent en els ulls un fet o circumstància: ''Vorem un bon espectàcul.''
* Visitar o reunir-se en algú per a tractar algun assunt: ''Se vorem demà per a parlar.''
* Trobar-se, en l’objecte de barallar-se, bregar, renyir o lluitar: ''Si feu això se les voreu en mi.''
* Entendre, comprendre o reconéixer per la raó i l’enteniment: ''Veig que tens raó.''
* Valorar, sospesar, estudiar en l’enteniment un fet o circumstància: ''Veges si pots entendre la situació.''
* Considerar un fet o circumstància d’una manera o d’una atra: ''Veig be que treballen junts.''
* Trobar-se: ''Ara em veig en una molt bona situació.''
* En forma d’interrogació, per a senyalar a un atre que es done conte de lo que se li diu: ''¿Veus? Ya et dia yo que et faries mal.''
* Usat en pretèrit imperfecte de subjuntiu, seguint a la conjunció si, per a proporcionar major intensitat a lo que s’afirma: ''Si veres cóm està de gran no t’ho creuries.''
* Usat en primera persona del plural de l’imperatiu, per a expressar el desig d’esperar a que succeïxca un fet per a contrastar una opinió o lo que es preveu d’ell: ''Vejam lo que pot passar demà.''
* Usat en segona persona del singular de l’imperatiu, en el significat de mirar, a sovint com a exclamació: ''Veges tu lo mal que ho ha fet tot.''
==Dits i locucions==
* '''Segons veig, segons se veu''' o '''per lo vist''': Segons pareix.
* '''De bon vore''': Que té bon aspecte o que este és agradable.
* ''' Fer vore''': Mostrar, i també aparentar de forma que es done a entendre que és verdader lo que realment no ho és.
* '''Vist i plau''': Indica acceptació i conformitat.
* '''Fer-se vore''': Exhibir-se, menejar-se per a atraure l’atenció dels demés sobre sí mateix, per interés o vanitat.
* ''' No poder vore ad algú''' o '''no poder vore ad algú ni en pintura''': Indica l’entema que es té cap a un atre.
* '''¿A ón s’ha vist?''': Se diu davant d’un fet inaudit.
* '''Vore-ho tot en ulleres d’aument''': Exagerar o vore-ho tot molt difícil, excessiu, pesat, treballós…
* '''Vore vindre ad algú o alguna cosa''': Saber de bestreta lo que un atre vol o pretén, saber lo que va a passar.
* '''Vist que''': Ya que, sent aixina que.
* '''Vore en bons ulls''': Estar d’acort en una cosa.
* '''Vore de llunt''': Prevore.
* '''A vore si…''': Indica que una cosa pot succeir: ''A vore si caus.''
* '''Vore’s les cares''': Enfrontar-se a un atre, barallant-se o competint, de veres o figuradament.
* '''¡Com si ho vera!''': Afirma la creença absoluta que es té en que lo que s’ha dit és cert.
* '''Estar a vore-les vindre''': Esperar a que ocórrega un fet ans de prendre una determinació al respecte.
* '''Ya ho vorem''': Indica l’inseguritat o l’incredulitat de que succeïxca lo que un atre espera que ocórrega.
* '''Donar un que vore ad algú''': Donar a un atre un motiu de preocupació o malestar.
* '''Tindre que vore''': Indica l’existència d’una relació entre les dos coses o més que s’enuncien.
* '''En tornar a vore-nos junts''': Se diu quan u se’n va i saluda d’esta manera volent dir que fins a l’atra ocasió en que es troben.
* '''Vore-se-les negres''': Enfrontar-se a grans dificultats per a conseguir una cosa: ''Se les va vore negres per a traure el coche del fanc.''
* '''No vore tres dalt d’un burro''': No vore gens: ''Sense ulleres no veig tres dalt d’un burro.''
==Referències d'este verp antigues==
<center>''A on vages, lo que veges fer, faces.''
''Ya et veig, paixarell.''
''Viure per a vore.''
''Més veuen quatre ulls que dos.''</center>
==Curiositats==
* La forma del singular ''veus'', era usada pels clàssics a sovint com a adverbi de lloc.
* Les formes arcaiques ''vet'' o ''vets'', s’usaven acompanyades d’adverbis de lloc, en el significat de mira: '''vet ací/vet-me ací.'''
==Enllaços externs==
[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/conjuga/vore] Conjugació verp '''vore'''.