Canvis

6 bytes afegits ,  16:46 29 oct 2018
m
Llínea 33: Llínea 33:     
== Les innovacions de Freud ==
 
== Les innovacions de Freud ==
[[Image:Freud ca 1900.jpg|thumb|left|170px|Sigmund Freud al voltant de [[1900]], data d'edicio de la seua obra fundacional ''L'interpretacio dels somis''.]]Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una [[Teories de la personalitat|teoria de la ment]] i de la [[Comportament|conducta humana]], i per atre, una [[Psicoterapia|tècnica terapeutica]] per a ajudar a persones en [[Malaltia mental|afeccions psíquicas]]. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.
+
[[File:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|250px|Sigmund freud en 1905, cinc anys després de l'edició de la seua obra fundacional ''L'interpretacio dels somis'']]
 +
 
 +
Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una [[Teories de la personalitat|teoria de la ment]] i de la [[Comportament|conducta humana]], i per atre, una [[Psicoterapia|tècnica terapeutica]] per a ajudar a persones en [[Malaltia mental|afeccions psíquicas]]. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.
    
Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern es la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per varies branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressio (psicoanálisis)|repressio]] '' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mida per una voluntat primitiva mes alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[succeït]]s, [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma]]s.
 
Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern es la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per varies branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressio (psicoanálisis)|repressio]] '' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mida per una voluntat primitiva mes alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[succeït]]s, [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma]]s.
124 245

edicions