Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judeua]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripcio manuscrita en la bíblia de familia. Un document de 1871 se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins 1875 i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua familia se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'[[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En [[1880]] coneixque al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].

Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judeua]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripcio manuscrita en la bíblia de familia. Un document de 1871 se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins 1875 i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua familia se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en l'any [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'[[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En l'any [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En l'any [[1880]] coneixque al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].

En [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En l'any [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

En l'any [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En l'any [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

En l'any [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en 1902 al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el 11 de març de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestad...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Fráncfort del Meno |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>  

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any [[1902]] al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el 11 de març de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestad...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Fráncfort del Meno |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>  

[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorreu en [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el títul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una serie de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intencio de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].

[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorreu en [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el títul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una serie de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intencio de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].

Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestació la que en [[1914]], i en més greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestació la que en [[1914]], i en més greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

En [[1923]] li fon diagnosticat un càncer de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, ho obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat del parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'articuls, ensachos i llibres.

En l'any [[1923]] li fon diagnosticat un [[càncer]] de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, ho obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat del parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'articuls, ensachos i llibres.

   

   

[[Image:Sigmund Freud Vell.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en els seus últims anys de vida.]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acòs. Contrari a abandonar Viena, se vio obligat a escapar del païs al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana mes tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets ho portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a la intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.

[[File:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acòs. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a la intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.

En [[1939]], molt deteriorat físicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagació del [[càncer]] de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

En [[1939]], molt deteriorat físicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagació del càncer de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

A pesar dels implacables i sovint apremiants desafiaments als que virtualment totes les seues idees tingueren que enfrontar-se, tant en vida com una volta desapareguda, Freud se convertí i seguix sent una de les figures mes influents del pensament contemporàneu.

A pesar dels implacables i sovint apremiants desafiaments als que virtualment totes les seues idees tingueren que enfrontar-se, tant en vida com una volta desapareguda, Freud se convertí i seguix sent una de les figures més influents del pensament contemporàneu.

=== Descendencia i familiars ===

=== Descendencia i familiars ===