Canvis

1 byte eliminat ,  18:37 26 oct 2018
m
Llínea 5: Llínea 5:  
La seua biografia es caracterisa per ser gran amant de la ciència i molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigue inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums.  
 
La seua biografia es caracterisa per ser gran amant de la ciència i molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigue inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums.  
   −
Lluis Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu voltant, i perque una epidemia de [[peste]] que assotà [[Valéncia]] en el any [[1508]] paralisà totes les activitats academiques.  
+
Lluis Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu voltant, i perque una epidemia de [[peste]] que assotà [[Valéncia]] en l'any [[1508]] paralisà totes les activitats academiques.  
    
En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Marchà a [[Flandes]] en l'any [[1512]] i establi la seua residencia en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendres. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l'any [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruges, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].
 
En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Marchà a [[Flandes]] en l'any [[1512]] i establi la seua residencia en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendres. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l'any [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruges, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].
124 718

edicions