26 320
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Empar Marco Estellés''' (Godella, 1959) és una periodista i filòloga valenciana d'ideologia pancatalanista. És...»
'''Empar Marco Estellés''' ([[Godella]], [[1959]]) és una periodista i filòloga [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És pot comprovar perfectament en el seu nom, Empar. En [[llengua valenciana]] és Ampar.
El 2 de març de [[2017]] fon elegida Directora General de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació —ent que succeix a [[Radiotelevisió Valenciana]] (RTVV)—. Ha segut durant més de vintidós anys corresponsal o delegada en la [[Comunitat Valenciana]] de diferents mijos escrits o Audiovisuals com [[TV3]], i és coautora del llibre titulat ''Vertigen'', sobre el tancament de RTVV i el creiximent de l'[[Extrema dreta (política)|extrema dreta]] en [[Europa]].
== Trayectòria ==
És llicenciada en filologia per l'[[Universitat de Valéncia]], ademés de cursar tres cursos de la llicenciatura de Periodisme en el CEU-Sant Pau de Valéncia. Treballà durant quasi una década com a funcionaria de la [[Diputació de Valéncia]], com a assessora llingüística i traductora-correctora ([[1979]]-[[1984]]), i de la [[Generalitat Valenciana]], a on fon responsable del Centre d'Informació de la Dòna ([[1984]]-[[1986]]) i assessora llingüística del servici de Patrimoni de la Conselleria de Cultura (1986-[[1988]]). En l'any [[1989]] fon coautora de les normes d'estil i de l'estandart llingüístic de RTVV, a on en 1989 treballà també com a assessora de doblages. En agost de 1989 començà a treballar en RTVV, primer com a assessora llingüística en Ràdio 9 i posteriorment ([[1991]]-[[1992]]) com a periodista-redactor en la ràdio autonòmica. De [[1993]] a [[1994]] fon redactora en cap de la revista ''Dise'' i en 1994 fon nomenada delegada del diari català ''Avui'' i corresponsal de Catalunya Ràdio en la Comunitat Valenciana i de l'any [[2000]] a [[2002]] fon la delegada del periòdic ''La Vanguardia''. En [[2003]] fon redactora en la delegació de TV3 en [[Valéncia]], i des de l'any [[2004]] fins l'actualitat ha segut delegada de TV3 en la Comunitat Valenciana.
També ha colaborat en atres mijos de comunicació com la revista ''Métode'' de divulgació científica de l'Universitat de Valéncia, del diari electrònic ''Araomai'', del semanari d'ideologia pancatalanista ''El Temps'', del periòdic a nivell nacional ''El País'', del diari electrònic ''Vilaweb'' i del Bolletí del Centre de Documentació i Solidaritat en Amèrica Llatina i Àfrica (Cedsala).
Compromesa en els mijos de comunicació públics i la defensa de la professió periodística, entre 2004 i 2007 formà part de l'eixecutiva de l'[[Unió de Periodistes Valencians]].
En l'any [[2014]], junt a Esperanza Camps, publicà el llibre titulat ''Vertigen'', novelant el tancament de Radiotelevisió Valenciana a través dels ulls d'un periodiste grec que aplega a Valéncia "en un dels moments més convulsos".
El 2 de març de l'any [[2017]] fon nomenada Directora General de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació —ent successor de RTVV—. El seu proyecte s'impongué al de Josep Ramon Lluch, en un procés en el que el proyecte supongué un 60 % el Currículum Vitae, els mèrits un 30 %, i l'entrevista un 10 %. Despuix de nou votacions conseguí el mínim de sis dels nou vots del consell rector.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Empar_Marco Empar Marco en Wikipedia]
El 2 de març de [[2017]] fon elegida Directora General de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació —ent que succeix a [[Radiotelevisió Valenciana]] (RTVV)—. Ha segut durant més de vintidós anys corresponsal o delegada en la [[Comunitat Valenciana]] de diferents mijos escrits o Audiovisuals com [[TV3]], i és coautora del llibre titulat ''Vertigen'', sobre el tancament de RTVV i el creiximent de l'[[Extrema dreta (política)|extrema dreta]] en [[Europa]].
== Trayectòria ==
És llicenciada en filologia per l'[[Universitat de Valéncia]], ademés de cursar tres cursos de la llicenciatura de Periodisme en el CEU-Sant Pau de Valéncia. Treballà durant quasi una década com a funcionaria de la [[Diputació de Valéncia]], com a assessora llingüística i traductora-correctora ([[1979]]-[[1984]]), i de la [[Generalitat Valenciana]], a on fon responsable del Centre d'Informació de la Dòna ([[1984]]-[[1986]]) i assessora llingüística del servici de Patrimoni de la Conselleria de Cultura (1986-[[1988]]). En l'any [[1989]] fon coautora de les normes d'estil i de l'estandart llingüístic de RTVV, a on en 1989 treballà també com a assessora de doblages. En agost de 1989 començà a treballar en RTVV, primer com a assessora llingüística en Ràdio 9 i posteriorment ([[1991]]-[[1992]]) com a periodista-redactor en la ràdio autonòmica. De [[1993]] a [[1994]] fon redactora en cap de la revista ''Dise'' i en 1994 fon nomenada delegada del diari català ''Avui'' i corresponsal de Catalunya Ràdio en la Comunitat Valenciana i de l'any [[2000]] a [[2002]] fon la delegada del periòdic ''La Vanguardia''. En [[2003]] fon redactora en la delegació de TV3 en [[Valéncia]], i des de l'any [[2004]] fins l'actualitat ha segut delegada de TV3 en la Comunitat Valenciana.
També ha colaborat en atres mijos de comunicació com la revista ''Métode'' de divulgació científica de l'Universitat de Valéncia, del diari electrònic ''Araomai'', del semanari d'ideologia pancatalanista ''El Temps'', del periòdic a nivell nacional ''El País'', del diari electrònic ''Vilaweb'' i del Bolletí del Centre de Documentació i Solidaritat en Amèrica Llatina i Àfrica (Cedsala).
Compromesa en els mijos de comunicació públics i la defensa de la professió periodística, entre 2004 i 2007 formà part de l'eixecutiva de l'[[Unió de Periodistes Valencians]].
En l'any [[2014]], junt a Esperanza Camps, publicà el llibre titulat ''Vertigen'', novelant el tancament de Radiotelevisió Valenciana a través dels ulls d'un periodiste grec que aplega a Valéncia "en un dels moments més convulsos".
El 2 de març de l'any [[2017]] fon nomenada Directora General de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació —ent successor de RTVV—. El seu proyecte s'impongué al de Josep Ramon Lluch, en un procés en el que el proyecte supongué un 60 % el Currículum Vitae, els mèrits un 30 %, i l'entrevista un 10 %. Despuix de nou votacions conseguí el mínim de sis dels nou vots del consell rector.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Empar_Marco Empar Marco en Wikipedia]