26 046
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni Maria Badia i Margarit''' (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fon un filòlec i llingüiste català que dedicà gran...»
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], 30 de maig de [[1920]] - 16 de novembre de [[2014]]) fon un filòlec i llingüiste català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
== Biografia ==
Cursà els estudis primaris i el bachillerat en la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagoc Alexandre Galí, qui li va aficionar a l'estudi del llenguage. Es llicencià en Filologia Romànica per l'Universitat de Barcelona en juny de l'any [[1943]], a on fon a partir de [[1948]] catedràtic de Gramàtica històrica de la [[Castellà|llengua espanyola]], i a partir de [[1987]], de la [[Llengua Catalana|catalana]]. Fon també rector d'eixa universitat des de [[1978]] a [[1986]].
Fon professor visitant en [[Munich]], [[Heidelberg]], [[Georgetown]], [[Wisconsin]] i en la Sorbona de [[París]]. Era ademés doctor honoris causa de vàries universitats, entre les que es troben la de [[Salzburc]], [[Toulouse]], [[Valéncia]], [[Universitat Rovira i Virgili]] i la pròpia Sorbona.
També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.
Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
En [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.
== Obra ==
La seua obra inclou més de siscents títuls, en més de cinquanta llibres entre els que figuren:
* ''Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de ibi e inde en la Península Ibérica''. Madrid: CSIC, 1947
* ''Gramática histórica catalana'' (1951, trad. al català en 1981)
* ''Gramática catalana'' (1962)
* ''Llengua i cultura als Països Catalans'' (1964)
* ''La llengua dels barcelonins'' (1969)
* ''La llengua catalana ahir i avui'' (1973)
* ''Ciencia y pasión en la lingüística catalana moderna'', Barcelona: Universitat de Barcelona, 1976.
* ''La formació de la llengua catalana'' (1981)
* ''Gramàtica de la llengua catalana'' (1994)
* ''Ciència i humanitat en el món dels romanistes''. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1995.
* ''Les regles d'esquivar vocables i la «qüestió de la llengua»'' (1999)
* ''Apologia i vindicació de la llengua catalana'', Valencia: Universitat de Valéncia, 2004.
* ''Diccionari d'antroponimia catalana'', Institut d'Estudis Catalans Publicacions
== Biografia ==
Cursà els estudis primaris i el bachillerat en la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagoc Alexandre Galí, qui li va aficionar a l'estudi del llenguage. Es llicencià en Filologia Romànica per l'Universitat de Barcelona en juny de l'any [[1943]], a on fon a partir de [[1948]] catedràtic de Gramàtica històrica de la [[Castellà|llengua espanyola]], i a partir de [[1987]], de la [[Llengua Catalana|catalana]]. Fon també rector d'eixa universitat des de [[1978]] a [[1986]].
Fon professor visitant en [[Munich]], [[Heidelberg]], [[Georgetown]], [[Wisconsin]] i en la Sorbona de [[París]]. Era ademés doctor honoris causa de vàries universitats, entre les que es troben la de [[Salzburc]], [[Toulouse]], [[Valéncia]], [[Universitat Rovira i Virgili]] i la pròpia Sorbona.
També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.
Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
En [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.
== Obra ==
La seua obra inclou més de siscents títuls, en més de cinquanta llibres entre els que figuren:
* ''Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de ibi e inde en la Península Ibérica''. Madrid: CSIC, 1947
* ''Gramática histórica catalana'' (1951, trad. al català en 1981)
* ''Gramática catalana'' (1962)
* ''Llengua i cultura als Països Catalans'' (1964)
* ''La llengua dels barcelonins'' (1969)
* ''La llengua catalana ahir i avui'' (1973)
* ''Ciencia y pasión en la lingüística catalana moderna'', Barcelona: Universitat de Barcelona, 1976.
* ''La formació de la llengua catalana'' (1981)
* ''Gramàtica de la llengua catalana'' (1994)
* ''Ciència i humanitat en el món dels romanistes''. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1995.
* ''Les regles d'esquivar vocables i la «qüestió de la llengua»'' (1999)
* ''Apologia i vindicació de la llengua catalana'', Valencia: Universitat de Valéncia, 2004.
* ''Diccionari d'antroponimia catalana'', Institut d'Estudis Catalans Publicacions