124 718
edicions
Canvis
mLlínea 10:
Llínea 10: − + − + + + + + + +
→Regles de la o oberta
=== Regles de la o oberta ===
=== Regles de la o oberta ===
a. Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent, d’una vocal i: prosòdia, hidrofòbic, oli, odi…
a. Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent, d’una vocal [[i]]: prosòdia, hidrofòbic, glòria, història, òptim, oli, odi… Excepte nóvio i nóvia.
b. Quan la o tònica vaja seguida per una u en la sílaba següent: sòcul, mòdul, monòcul, lòbul, glòbul…
b. Quan la o tònica vaja seguida per una u en la sílaba següent: sòcul, mòdul, monòcul, lòbul, glòbul…
c. Tindrem una o oberta quan en [[llatí]] hi ha un [[diftonc]] au o una o (o breu). Quan nosatres tenim una o oberta, el castellà sol tindre ue. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la e oberta. En o tamcada: pobre-pobre, cosa-cosa, poc-poco, tesor-tesoro, or-oro... En o oberta: nou-nuevo, roda-rueda, coll-cuello, sol-suelo... No obstant, podem trobar casos de o oberta en valencià que tenen o tancada en castellà i no ue: home-hombre, nom-nombre...
c. Tindrem una o oberta quan en [[llatí]] hi ha un [[diftonc]] au o una o (o breu). Quan nosatres tenim una o oberta, el castellà sol tindre ue. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la e oberta. En o tancada: pobre-pobre, cosa-cosa, poc-poco, tesor-tesoro, or-oro... En o oberta: nou-nuevo, roda-rueda, coll-cuello, sol-suelo... No obstant, podem trobar casos de o oberta en valencià que tenen o tancada en castellà i no ue: home-hombre, nom-nombre...
d. En el diftonc decreixent ou, quan la u ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-: moure (mŏvěre), còure (cŏcěre), jou (iǔgu), roure (rǒbǒre), pou (pǔtěu) (la forma [pọu] en o tancada és una pronunciació dialectal), bou (bǒve)...
d. En el diftonc decreixent ou, quan la u ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-: moure (mŏvěre), còure (cŏcěre), jou (iǔgu), roure (rǒbǒre), pou (pǔtěu) (la forma [pọu] en o tancada és una pronunciació dialectal), bou (bǒve)...
e. Generalment tenim o oberta, quan la o tònica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom, osteòtom… pero tenim paraules en o + labial que presenten la o oberta: nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre…
e. Generalment tenim o oberta, quan la o tònica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom, osteòtom… pero tenim paraules en o + labial que presenten la o oberta: nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre…
f. Quan la o va seguida dels grups -ct, -pt i -ort la o es oberta: autòcton, còctel, òctuple, coleòpter...
g. És també o oberta, en les terminacions -ol, ola, ot, ota: escola, corriola... excepte gola, farigola, bola, hola, chabola, carambola...
h. I és o obeta quan la o va seguida de -c o del grup -ort (menys soc del verp ser i toca, foca, moca, boca i coco): còctel, coleòpter, escola, fòc, tort (de tordo), sort (de sordo), còca...
== Ortografia ==
== Ortografia ==