Canvis

14 387 bytes afegits ,  20:36 14 març 2023
Llínea 11: Llínea 11:  
* [[o]] (tot);
 
* [[o]] (tot);
 
* o oberta (por);
 
* o oberta (por);
* [[u]] (fum).
+
* [[U (lletra)|u]] (fum).
    
=== Vocals àtones ===
 
=== Vocals àtones ===
Llínea 17: Llínea 17:     
=== Els diftoncs ===
 
=== Els diftoncs ===
 +
{{AP|Diftonc}}
 
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen <ref>Gramàtica didàctica de valencià p.12</ref>:
 
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen <ref>Gramàtica didàctica de valencià p.12</ref>:
 
* creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
 
* creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
Llínea 69: Llínea 70:     
== Morfologia ==
 
== Morfologia ==
 +
=== Determinants ===
 +
==== Artículs ====
 +
{{AP|Artículs en valencià}}
 +
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
 +
 +
====Demostratuis====
 +
{{AP|Demostratius en valencià}}
 +
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
 +
 +
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! Demostratius
 +
! Prop
 +
! Distància mija
 +
! LLunt
 +
|-
 +
! Masculí singular
 +
| este, est
 +
| eixe, eix
 +
| aquell
 +
|-
 +
! Femení singular
 +
| esta
 +
| eixa
 +
| aquella
 +
|-
 +
! Masculí plural
 +
| estos
 +
| eixos
 +
| aquells
 +
|-
 +
! Femení plural
 +
| estes
 +
| eixes
 +
| aquelles
 +
|-
 +
! Neutre
 +
| açò
 +
| això
 +
| allò
 +
|}
 +
Les variacions ''est'' i ''eix'' són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 decembre 2021}}</ref>
   −
=== Artículs ===
+
====Possessius====
{{AP|Artículs en valencià}}
+
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.  
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
     −
=== Determinants ===
+
{|class="wikitable"  width=90%
Els demostratius són: este, esta, estos,  estes,  eixe,  eixa,  eixos,  eixes. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
+
|- bgcolor=#f0ffff
 +
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 +
|- align=center
 +
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
 +
|- align=center
 +
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 +
|- align=center
 +
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
 +
|}
 +
Els possessius poden anar davant o darrere del substantiu: el meu veí, un veí meu. Si se situa davant sempre porta l'artícul que li corresponga: les meues carchofes, el seu got, les nostres accions, les vostres tendes.
   −
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.
+
També existixen els possessius àtons que tenen esta forma:
 +
{|class="wikitable"  width=90%
 +
|- bgcolor=#f0ffff
 +
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 +
|- align=center
 +
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
 +
|- align=center
 +
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 +
|- align=center
 +
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
 +
|}
 +
S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ''ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera''.<ref name="llenguavalenciana" />
   −
Indefinits
+
====Numerals====
 +
Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:
 +
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! ||'''Cardinal''' ||'''Ordinal'''
 +
|-
 +
|0 ||zero ||
 +
|-
 +
|1 ||u, una (femení) || primer, primera
 +
|-
 +
|2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona
 +
|-
 +
|3 ||tres ||tercer, tercera
 +
|-
 +
|4 ||quatre||quart, quarta
 +
|-
 +
|5 ||cinc ||quint, quinta
 +
|-
 +
|6 ||sis ||sext, sexta
 +
|-
 +
|7 ||sèt ||sèptim, sèptima
 +
|-
 +
|8 ||huit ||octau, octava
 +
|-
 +
|9 ||nou ||nové, novena
 +
|-
 +
|10 ||dèu || dècim, dècima
 +
|-
 +
|11 ||onze || undècim, undècima
 +
|-
 +
|12 ||dotze || duodècim, duodècima
 +
|-
 +
|13 ||tretze ||dècim tercer, dècima tercera
 +
|-
 +
|14 ||catorze||dècim quart, dècima quarta
 +
|-
 +
|15 ||quinze ||dècim quint, dècima quinta
 +
|-
 +
|16 ||setze ||dècim sext, dècima sexta
 +
|-
 +
|17 ||dèsset ||dècim sèptim, dècima sèptima
 +
|-
 +
|18 ||díhuit ||dècim octau, dècima octava
 +
|-
 +
|19 ||dèneu ||dècim nové, dècima novena
 +
|-
 +
|20 ||vint || vigèsim
 +
|}
   −
Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius
+
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref>
    
=== Pronoms ===
 
=== Pronoms ===
==== Personals ====
+
====Pronoms personals====
==== Els pronoms en, hi, ho ====
+
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].
==== Relatius ====
+
 
 +
Els pronoms personals forts tenen la següent forma:
 +
 
 +
{| style="width: 75%; color: #00007F; text-align: center;"
 +
 
 +
|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
 +
! colspan="3" | Pronoms personals forts
 +
 
 +
|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
 +
! <small>PERSONA</small>
 +
! <small>SUBJETE</small>
 +
! <small>DARRERE DE PREPOSICIÓ</small>
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
 +
| yo
 +
| mi
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
 +
| tu, vosté
 +
| tu, vosté
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
 +
| ell/ella
 +
| ell/ella
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
 +
| nosatros
 +
| nosatros
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
 +
| vosatros, vostés
 +
| vosatros, vostés
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
 +
| ells/elles
 +
| ells/elles
 +
|}
 +
</center>
 +
<br />
 +
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.
 +
 
 +
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
 +
 
 +
Els pronoms personals dèbils tenen la forma següent:
 +
 
 +
{| class=wikitable style="text-align:center" border=1 cellpadding=2 cellspacing=0
 +
|-
 +
!colspan=2 rowspan=2|
 +
! colspan=2 |Forma
 +
! colspan=2 |Forma apostrofada 
 +
|-
 +
!Forma principal
 +
!Forma inversa
 +
!Davant
 +
!Darrere
 +
|-
 +
! colspan=2 |1º pers. sing
 +
|me
 +
|em
 +
|<nowiki>m'</nowiki>
 +
|'m
 +
|-
 +
! colspan=2 |2º pers. sing
 +
|te
 +
|et
 +
|<nowiki>t'</nowiki>
 +
|'t
 +
|-
 +
! rowspan="8" |3º
 +
!reflex.
 +
|se
 +
|es
 +
|<nowiki>s'</nowiki>
 +
|'s
 +
|-
 +
!CD (masc)
 +
|lo
 +
|el
 +
|l'
 +
|'l
 +
|-
 +
!CD (fem)
 +
|la
 +
|
 +
|l'
 +
|-
 +
!CI
 +
|li
 +
|
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
!CD indefinit
 +
|ne
 +
|en
 +
|n'
 +
|'n
 +
|-
 +
!CD neutre/Atribut
 +
|ho
 +
|
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
!Partitiu
 +
|ne
 +
|en
 +
|n'
 +
|'n
 +
|-
 +
!Comp. en de
 +
|ne
 +
|en
 +
|n'
 +
|'n
 +
|-
 +
! colspan=2 |1º pers. pl.
 +
|nos
 +
|
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
! colspan=2 |2º pers. pl.
 +
|vos
 +
|
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
! rowspan="8" |3º pl.
 +
!reflex.
 +
|se
 +
|es
 +
|s'
 +
|'s
 +
|-
 +
!CD (masc)
 +
|los
 +
|els
 +
|
 +
|'ls
 +
|-
 +
!CD (fem)
 +
|les
 +
|
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
!CI (masc i fem)
 +
|los
 +
|els
 +
|
 +
|'ls
 +
|-
 +
!CD indefinit
 +
|ne
 +
|en
 +
|n'
 +
|'n
 +
|-
 +
!CD neutre/Atribut
 +
|ho
 +
|
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
!Partitiu
 +
|ne
 +
|en
 +
|n'
 +
|'n
 +
|-
 +
!Comp. en de
 +
|ne
 +
|en
 +
|n'
 +
|'n
 +
|}
    
=== El verp ===
 
=== El verp ===
 +
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
 +
El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
 +
 +
==== Primera conjugació ====
 +
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
 +
|-
 +
|Infinitiu ||colspan="6"| ''donar''
 +
|-
 +
|Gerundi ||colspan="6"| ''donant''
 +
|-
 +
|Participi ||colspan="6"|''donat, donada, donats, donades''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Present ||''done''||''dones''||''dona''||''donem''||''doneu''||''donen''
 +
|-
 +
|Pretèrit imperfecte
 +
||''donava''||''donaves''||''donava''||''donàvem''||''donàveu''||''donaven''
 +
|-
 +
|Pretèrit perfecte
 +
||''doní''||''donares''||''donà''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
 +
|-
 +
|Pretèrit perfecte perifràstic
 +
||''vaig donar''||''vares donar''||''va donar''||''vàrem donar''||''vàreu donar''||''varen donar''
 +
|-
 +
|Futur imperfecte
 +
||''donaré''||''donaràs''||''donarà''||''donarem''||''donareu''||''donaran''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|&nbsp;||''donaria''||''donaries''||''donaria''||''donaríem''||''donaríeu''||''donarien''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Present||''done''||''dones''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
 +
|-
 +
|Pretèrit imperfecte||''donara''||''donares''||''donara''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Afirmatiu||&nbsp;||''dona''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
 +
|-
 +
|Negatiu||&nbsp;||''no dones''||''no done''||''no donem''||''no doneu''||''no donen''
 +
|}
 +
 +
==== Segon conjugació ====
 +
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
 +
|-
 +
|Infinitiu ||colspan="6"| ''témer''
 +
|-
 +
|Gerundi ||colspan="6"| ''tement''
 +
|-
 +
|Participi ||colspan="6"|''temut, temuda, temuts, temudes''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Present ||''tem''||''tems''||''tem''||''temem''||''temeu''||''temen''
 +
|-
 +
|Pretèrit imperfecte
 +
||''temia''||''temies''||''temia''||''temíem''||''temíeu''||''temien''
 +
|-
 +
|Pretèrit perfecte
 +
||''temí''||''temires''||''temé''||''temírem''||''temíreu''||''temiren''
 +
|-
 +
|Pretèrit perifràstic
 +
||''vaig témer''||''vares témer''||''va témer''||''vàrem témer''||''vàreu témer''||''varen témer''
 +
|-
 +
|Futur imperfecte
 +
||''temeré''||''temeràs''||''temerà''||''temerem''||''temereu''||''temeran''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|&nbsp;||''temeria''||''temeries''||''temeria''||''temeríem''||''temeríeu''||''temerien''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Present||''tema''||''temes''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
 +
|-
 +
|Pasat imperfecte ||''temera''||''temeres''||''temera''||''temérem''||''teméreu''||''temeren''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Afirmatiu||&nbsp;||''tem''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
 +
|-
 +
|Negatiu||&nbsp;||''no temes''||''no tema''||''no temam''||''no temau''||''no temen''
 +
|}
 +
 +
==== Tercera conjugació ====
 +
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
 +
|-
 +
|Infinitiu ||colspan="6"| ''sentir''
 +
|-
 +
|Gerundi ||colspan="6"| ''sentint''
 +
|-
 +
|Participi ||colspan="6"|''sentit, sentida, sentits, sentides''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Present ||''senc/sent''||''sents''||''sent''||''sentim''||''sentiu''||''senten''
 +
|-
 +
|Pretèrit imperfecte
 +
||''sentia''||''senties''||''sentia''||''sentíem''||''sentíeu''||''sentien''
 +
|-
 +
|Pretèrit perfecte simple
 +
||''sentí''||''sentires''||''sentí''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
 +
|-
 +
|Pretèrit perfecte perifràstic
 +
||''vaig sentir''||''vares sentir''||''va sentir''||''vàrem sentir''||''vàreu sentir''||''varen sentir''
 +
|-
 +
|Futur imperfecte
 +
||''sentiré''||''sentiràs''||''sentirà''||''sentirem''||''sentireu''||''sentiran''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|&nbsp;||''sentiria''||''sentiries''||''sentiria''||''sentiríem''||''sentiríeu''||''sentirien''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntivo||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Present||''senta''||''sentes''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
 +
|-
 +
|Pretèrit imperfecte ||''sentira''||''sentires''||''sentira''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
 +
|-
 +
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 +
|-
 +
|Afirmatiu||&nbsp;||''sent''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
 +
|-
 +
|Negatiu||&nbsp;||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
 +
|}
 +
 +
===L'adverbi===
 +
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
 +
 +
===Les preposicions i les conjuncions===
 +
Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
 +
 +
Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
    
== Sintaxis ==
 
== Sintaxis ==
 
{{AP|Sintaxis del valencià}}
 
{{AP|Sintaxis del valencià}}
   
== Vore també ==
 
== Vore també ==
   
* [[Idioma valencià]]
 
* [[Idioma valencià]]
 +
* [[Normes d'El Puig]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 101: Llínea 536:     
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Guinot i Galan, Josep M. (1991) ''Morfologia Historica de la Llengua Valenciana'', Valéncia: RACV.
  −
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
     −
== Vínculs externs ==
+
* GUINOT I GALAN, Josep M. (1991) ''Morfologia Historica de la Llengua Valenciana'', Valéncia: RACV.
 +
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
    
{{Gramàtiques}}
 
{{Gramàtiques}}
Llínea 114: Llínea 550:  
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
    +
[[Categoria:Valencià]]
 +
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
3843

edicions