Canvis

16 bytes afegits ,  08:35 10 set 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
La '''muralla urbana d'Albaida''' es troba en la localitat d'[[Albaida]], en la comarca de la [[Vall d'Albaida]], en la [[província de Valéncia]]. Els seus restos es localisen fonamentalment en les proximitats de l'iglésia parroquial.
 
La '''muralla urbana d'Albaida''' es troba en la localitat d'[[Albaida]], en la comarca de la [[Vall d'Albaida]], en la [[província de Valéncia]]. Els seus restos es localisen fonamentalment en les proximitats de l'iglésia parroquial.
   −
Està catalogada com [[Be d'Interes Cultural]], el 15/3/2011.
+
Fon catalogada com [[Be d'Interes Cultural]], el 15/3/2011.
    
Entre els escasses restos d'esta muralla d'orige [[almohade]] ([[sigle XIII]]) es troben tres de les seues portes: la '''Porta de Valéncia''' o '''Porta D’Aljorf''', la '''Porta d'Ontinyent''' i la '''Porta de Vila''', la més majestuosa.
 
Entre els escasses restos d'esta muralla d'orige [[almohade]] ([[sigle XIII]]) es troben tres de les seues portes: la '''Porta de Valéncia''' o '''Porta D’Aljorf''', la '''Porta d'Ontinyent''' i la '''Porta de Vila''', la més majestuosa.
    
==Història==
 
==Història==
[[Albaida]] mostra vestigis de poblament des d'[[epoca íbera]], encara que la ciutat com tal te orige musulmà, passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]] en [[1244]], expulsant al poc temps als musulmans de la vila i repoblant-se de cristians. En [[1604]], passà a formar part del [[Marquesat d'Albaida]] del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. Adquirí un gran protagonisme durant la [[Guerra de l'Independència]] per la seua resistència contra els francesos.
+
[[Albaida]] mostra vestigis de poblament des d'[[epoca íbera]], encara que la ciutat com tal te orige musulmà, passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]] en l'any [[1244]], expulsant al poc temps als musulmans de la vila i repoblant-se de cristians. En l'any [[1604]], passà a formar part del [[Marquesat d'Albaida]] del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. Adquirí un gran protagonisme durant la [[Guerra de l'Independència]] per la seua resistència contra els francesos.
   −
La '''muralla d'Albaida''' és de mijans del [[sigle XII]], encara que fon reformada en els [[sigle XIII|sigles XIII]]-[[sigle XVII|XVII]]. El seu orige es situa en el [[periodo almohade]], quan és dispon la construcció d'una fortificació més solida i emplaçada en un lloc més baix com és el Tossal de la Vila. Reconquistada [[Albaida]] en [[1244]], [[Jaume I]] en [[1248]] manà construir les primeres cases en el chicotet recint amurallat, cridat Clos de la Vila, aixina com també en la part inferior del Tossal, a on és forma el [[Raval Jussà]].  
+
La '''muralla d'Albaida''' és de mijans del [[sigle XII]], encara que fon reformada en els [[sigle XIII|sigles XIII]]-[[sigle XVII|XVII]]. El seu orige es situa en el [[periodo almohade]], quan és dispon la construcció d'una fortificació més solida i emplaçada en un lloc més baix com és el Tossal de la Vila. Reconquistada [[Albaida]] en l'any [[1244]], [[Jaume I]] en [[1248]] manà construir les primeres cases en el chicotet recint amurallat, cridat Clos de la Vila, aixina com també en la part inferior del Tossal, a on és forma el [[Raval Jussà]].  
    
És una estructura defensiva d'àmbit urbà. La construcció està datada cronològicament en la primera mitat del [[sigle XIII]], en [[época islàmica]], encara que fon posteriorment tornada a aprofitar durant l'[[época feudal]]. En l'actualitat, del perímetro de la muralla és conserven alguns restos de torres i murs integrats en espais arquitectònics posteriors, com poden ser edificis de vivendes.
 
És una estructura defensiva d'àmbit urbà. La construcció està datada cronològicament en la primera mitat del [[sigle XIII]], en [[época islàmica]], encara que fon posteriorment tornada a aprofitar durant l'[[época feudal]]. En l'actualitat, del perímetro de la muralla és conserven alguns restos de torres i murs integrats en espais arquitectònics posteriors, com poden ser edificis de vivendes.
124 718

edicions