Llínea 12: |
Llínea 12: |
| *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | | *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". |
| *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''). | | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''). |
− | *''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
| + | *''Aleshores'' en substitució del clàssic "llavors". |
− | *''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme). | + | *''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula usada en el valencià del [[Sigle d'Or]] pero que actualment està totalment en desús. |
− | *''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià. | |
| *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...) | | *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...) |
− | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet) | + | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet) |
| *Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent) | | *Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent) |
− | *Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...) | + | *Terminació ''-itzar'', que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional ''-isar'', que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...) |
− | *Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''. | + | *Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a ''fea, fees, féem, féeu i feen''. |
− | *Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) sols admet les que primer hem mencionat) | + | *Superposició de les formes ''deia, deies, déiem, déieu, deien'' front a ''dia, dies, díem, díeu i dien''. Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià (encara que correcrtament són escrites en i grega: "feya", "déyem", "féyeu"...) pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat. |
| | | |
| == Atres senyes == | | == Atres senyes == |