Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Dionysos mask Louvre Myr347.jpg|thumb|right|250px|Caraça de [[Dionís]] conservada en el [[Louvre]].]] | | [[Archiu:Dionysos mask Louvre Myr347.jpg|thumb|right|250px|Caraça de [[Dionís]] conservada en el [[Louvre]].]] |
− | La '''tragèdia grega''' és un gènero [[teatre|teatral]] originari de la [[Història de Grècia|Antiga Grècia]]. Inspirat en els ritos i representacions sagrades que es feyen en [[Grècia]] i [[Anatòlia]], alcança el seu apogeu en la [[Atenes]] del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] Aplega sense grans modificacions fins al [[Romanticisme]], época en la que s'obri la discussió sobre els [[gènero lliterari|gèneros lliteraris]], molt més de lo que ho va fer durant el [[Renaixença]]. | + | La '''tragèdia grega''' és un gènero [[teatre|teatral]] originari de l'[[Història de Grècia|Antiga Grècia]]. Inspirat en els ritos i representacions sagrades que es feyen en [[Grècia]] i [[Anatòlia]], alcançà el seu apogeu en l'[[Atenes]] del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] Aplega sense grans modificacions fins al [[Romanticisme]], época en la que s'obri la discussió sobre els [[gènero lliterari|gèneros lliteraris]], molt més de lo que ho va fer durant la [[Renaixença]]. |
| | | |
| Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme [[tragèdia]], ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte. | | Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme [[tragèdia]], ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte. |
| | | |
− | En la [[Edat Mija]], quan se sabia poc o res del gènero, el terme assumix el significat de «obra d'estil tràgic», i estil tràgic devé en un sinònim prou genèric de [[poesia]] o estil ilustre, com ''[[De vulgari eloquentia]]'', de [[Dante Alighieri]]. | + | En l'[[Edat Mija]], quan se sabia poc o res del gènero, el terme assumix el significat de «obra d'estil tràgic», i estil tràgic devé en un sinònim prou genèric de [[poesia]] o estil ilustre, com ''[[De vulgari eloquentia]]'', de [[Dante Alighieri]]. |
| | | |
− | L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de la [[èpica]], és dir el [[mit]], pero des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenrolla significats totalment nous: el ''mythos'' (μύθος) es fon en l'acció, és dir, en la representació directa (δρᾶμα, [[drama]]). #A on el públic veu en els seus propis ulls personages que apareixen com a entitats distintes que actuen en forma independent, la [[escena]] (σκηνή), proveït cada u, de la seua pròpia dimensió sicològica. | + | L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de l'[[èpica]], és dir el [[mit]], pero des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenrolla significats totalment nous: el ''mythos'' (μύθος) es fon en l'acció, és dir, en la representació directa (δρᾶμα, [[drama]]). A on el públic veu en els seus propis ulls personages que apareixen com a entitats distintes que actuen en forma independent, l'[[escena]] (σκηνή), proveït cada u, de la seua pròpia dimensió sicològica. |
| | | |
| Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser [[Èsquil]], [[Sòfocles]] i [[Eurípides]] que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época. | | Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser [[Èsquil]], [[Sòfocles]] i [[Eurípides]] que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época. |