Canvis

12 bytes afegits ,  12:24 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 60: Llínea 60:  
L'[[Imperi Kanem-Bornu]] prop del llac Chad dominà el nort de Nigèria per casi 600 anys, prosperant gràcies al comerç nort-sur entre els [[Ètnia bereber|berebers]] del nort i els bosquimans. En els primers anys del [[sigle XIX]], la majoria de les zones en el nort passaren baix el control d'un imperi [[islàmic]] en seu en Sokoto.
 
L'[[Imperi Kanem-Bornu]] prop del llac Chad dominà el nort de Nigèria per casi 600 anys, prosperant gràcies al comerç nort-sur entre els [[Ètnia bereber|berebers]] del nort i els bosquimans. En els primers anys del [[sigle XIX]], la majoria de les zones en el nort passaren baix el control d'un imperi [[islàmic]] en seu en Sokoto.
   −
Els regnes de Oyo en el suroest i [[Bènin]] en el surest van desenrollar sistemes elaborats d'organisació política en els [[sigle XV|sigles XV]], [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]]. Ife i Bènin són coneguts pels seus preats treballs artístics en [[marfil]], [[fusta]], [[bronze]] i [[llautó]].
+
Els regnes de Oyo en el suroest i [[Bènin]] en el surest varen desenrollar sistemes elaborats d'organisació política en els [[sigle XV|sigles XV]], [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]]. Ife i Bènin són coneguts pels seus preats treballs artístics en [[marfil]], [[fusta]], [[bronze]] i [[llautó]].
    
En els sigles XVII i XIX, els comerciants europeus establiren ports costers per al [[tràfic de persones esclavisades]] destinats al [[continent americà]]. El comerç de mercaderies va reemplaçar a la [[tracta d'esclaus]] en el sigle XIX.
 
En els sigles XVII i XIX, els comerciants europeus establiren ports costers per al [[tràfic de persones esclavisades]] destinats al [[continent americà]]. El comerç de mercaderies va reemplaçar a la [[tracta d'esclaus]] en el sigle XIX.
   −
La [[Conferència de Berlin|Companyia Real de Níger]] fon establida pel govern britànic en [[1886]]. Nigèria es convertí en un protectorat britànic en [[1901]], i colònia en [[1914]]. En resposta al creiximent del nacionalisme nigerià despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], els britànics van reemplaçar la colònia per una espècie d'autonomia baix base federal.
+
La [[Conferència de Berlin|Companyia Real de Níger]] fon establida pel govern britànic en [[1886]]. Nigèria es convertí en un protectorat britànic en [[1901]], i colònia en [[1914]]. En resposta al creiximent del nacionalisme nigerià despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], els britànics varen reemplaçar la colònia per una espècie d'autonomia baix base federal.
    
A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.
 
A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.
   −
En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp van intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Després de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.
+
En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Després de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.
   −
En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que van ser guanyades per [[Shehu Shagari]].
+
En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].
   −
Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones van ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides|sistema de corts de Nova York]].
+
Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides|sistema de corts de Nova York]].
    
El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.{{cita requerida}}
 
El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.{{cita requerida}}
Llínea 175: Llínea 175:     
==== Clima ====
 
==== Clima ====
Nigèria té un clima càlit en escassa amplitut tèrmica anual. En la franja costera es produïxen [[Pluvisilva|selves plujoses]] intenses que oscilen entre els 2.000 I els 4.000 mm anuals; l'atmòsfera és molt humida. Cap a l'interior les precipitacions van disminuint (Kaduma, 1.227 mm). En l'extrem nort, les pluges no solen superar els 600-700 mm (Katsina, 710 mm).
+
Nigèria té un clima càlit en escassa amplitut tèrmica anual. En la franja costera es produïxen [[Pluvisilva|selves plujoses]] intenses que oscilen entre els 2.000 I els 4.000 mm anuals; l'atmòsfera és molt humida. Cap a l'interior les precipitacions varen disminuint (Kaduma, 1.227 mm). En l'extrem nort, les pluges no solen superar els 600-700 mm (Katsina, 710 mm).
    
== Ecologia ==
 
== Ecologia ==
124 534

edicions