Llínea 2: |
Llínea 2: |
| '''James Cook''' [[Royal Society|FRS]] [[Royal Navy|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia|cartógraf]] [[Regne Unit|britànic]]. | | '''James Cook''' [[Royal Society|FRS]] [[Royal Navy|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia|cartógraf]] [[Regne Unit|britànic]]. |
| | | |
− | Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes van ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus. | + | Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus. |
| | | |
| Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa este de [[Austràlia]], descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Terranova]] i [[Nova Zelanda]]. | | Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa este de [[Austràlia]], descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Terranova]] i [[Nova Zelanda]]. |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| Allí va demostrar la seua habilitat per a la [[topografia]] i [[cartografia]], i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al riu Sant Llorenç durant el lloc, permetent al [[James Wolfe|General Wolfe]] fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham. | | Allí va demostrar la seua habilitat per a la [[topografia]] i [[cartografia]], i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al riu Sant Llorenç durant el lloc, permetent al [[James Wolfe|General Wolfe]] fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham. |
| | | |
− | Entre [[1763]] i [[1767]], Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de [[Terranova]]: entre [[1763]] i [[1764]], per l'estret nort-oest; entre [[1765]] i [[1766]], la costa del sur entre la ''Península Burin'' i ''Cape Ray''; i, finalment, la costa oest durant l'any [[1767]]. Estes cinc temporades de Cook van donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També van donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la [[Royal Society]], en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar. | + | Entre [[1763]] i [[1767]], Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de [[Terranova]]: entre [[1763]] i [[1764]], per l'estret nort-oest; entre [[1765]] i [[1766]], la costa del sur entre la ''Península Burin'' i ''Cape Ray''; i, finalment, la costa oest durant l'any [[1767]]. Estes cinc temporades de Cook varen donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També varen donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la [[Royal Society]], en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar. |
| | | |
| == Primer viage (1768–1771) == | | == Primer viage (1768–1771) == |
Llínea 63: |
Llínea 63: |
| [[Image:Hodges, Resolution and Adventure in Matavai Bay.jpg|thumb|right|Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.]] | | [[Image:Hodges, Resolution and Adventure in Matavai Bay.jpg|thumb|right|Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.]] |
| | | |
− | En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es van separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]]. | + | En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]]. |
| | | |
− | Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, van estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage van posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''. | + | Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''. |
| | | |
| Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa. | | Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa. |
Llínea 84: |
Llínea 84: |
| | | |
| == Llegat == | | == Llegat == |
− | Els onze anys de navegació de Cook per l'[[Oceà Pacífic]] varen contribuir en gran manera a fer créixer els coneiximents europeus sobre la zona. Moltes illes, com l'illa de Pasqua i les [[illes Sandwich]], van ser trobades per primera vegada per europeus, i el seu major èxit fon la creació de cartografia naval de grans àrees de l'[[Oceà Pacífic]] de gran precisió. | + | Els onze anys de navegació de Cook per l'[[Oceà Pacífic]] varen contribuir en gran manera a fer créixer els coneiximents europeus sobre la zona. Moltes illes, com l'illa de Pasqua i les [[illes Sandwich]], varen ser trobades per primera vegada per europeus, i el seu major èxit fon la creació de cartografia naval de grans àrees de l'[[Oceà Pacífic]] de gran precisió. |
| | | |
| Per a la creació de mapes i cartes nàutiques ,és necessari conéixer la [[latitut]] i [[llongitut (cartografia)|llongitut]]. Els navegants havien segut capaços de calcular la latitut de forma precisa des de feya sigles, medint la distància angular al [[Sol]] o a una atra [[estrela]] del firmament per mig d'un [[sextant]]; pero la llongitut és més difícil de determinar, ya que és necessari saber el temps transcorregut entre el migdia solar del punt orige (Greenwich) i el migdia solar del lloc a on es troba l'observador. Fins a l'época de Cook no hi havia cronómetros que es pogueren usar en embarcacions en precisió. | | Per a la creació de mapes i cartes nàutiques ,és necessari conéixer la [[latitut]] i [[llongitut (cartografia)|llongitut]]. Els navegants havien segut capaços de calcular la latitut de forma precisa des de feya sigles, medint la distància angular al [[Sol]] o a una atra [[estrela]] del firmament per mig d'un [[sextant]]; pero la llongitut és més difícil de determinar, ya que és necessari saber el temps transcorregut entre el migdia solar del punt orige (Greenwich) i el migdia solar del lloc a on es troba l'observador. Fins a l'época de Cook no hi havia cronómetros que es pogueren usar en embarcacions en precisió. |
Llínea 90: |
Llínea 90: |
| Cook va calcular llongituts en exactitut durant el seu primer viage, a causa de les seues habilitats per a navegar, l'ajuda de l'astrònom [[Charles Green]] i usant les taules recentment publicades, ''Nautical Almanac'', que contenien les distàncies entre la [[lluna]] i set [[estrela|estreles]] seleccionades. En el seu segon viage, va utilisar el cronómetro K1, fet per [[Larcum Kennedy]], que era del tamany d'un rellonge de butaca. Era una còpia del rellonge H4 fet per [[John Harrison]], el qual havia segut el primer en mantindre el mesurament del temps de forma encertada en el mar, al ser usat en el viage de Deptford a [[Jamaica]], entre els anys [[1761]] i [[1762]]. | | Cook va calcular llongituts en exactitut durant el seu primer viage, a causa de les seues habilitats per a navegar, l'ajuda de l'astrònom [[Charles Green]] i usant les taules recentment publicades, ''Nautical Almanac'', que contenien les distàncies entre la [[lluna]] i set [[estrela|estreles]] seleccionades. En el seu segon viage, va utilisar el cronómetro K1, fet per [[Larcum Kennedy]], que era del tamany d'un rellonge de butaca. Era una còpia del rellonge H4 fet per [[John Harrison]], el qual havia segut el primer en mantindre el mesurament del temps de forma encertada en el mar, al ser usat en el viage de Deptford a [[Jamaica]], entre els anys [[1761]] i [[1762]]. |
| | | |
− | Varen anar diversos artistes en el primer viage. [[Sydney Parkinson]] va realisar molts dels esbossos, completant més de 264 dibuixos abans de la seua mort, ocorreguda quasi al final del viage. Ells van ser d'immens valor científic per als [[botànic]]s britànics. En la segona expedició de Cook va participar l'artiste [[William Hodges]], qui va realisar pintures de paisages de [[Thaití]], l'Illa de Pasqua i atres llocs. | + | Varen anar diversos artistes en el primer viage. [[Sydney Parkinson]] va realisar molts dels esbossos, completant més de 264 dibuixos abans de la seua mort, ocorreguda quasi al final del viage. Ells varen ser d'immens valor científic per als [[botànic]]s britànics. En la segona expedició de Cook va participar l'artiste [[William Hodges]], qui va realisar pintures de paisages de [[Thaití]], l'Illa de Pasqua i atres llocs. |
| | | |
− | Cook va estar acompanyat de diversos científics, les observacions i descobriments de la qual van agregar importància als viages. Els botànics [[Joseph Banks]] i [[Daniel Solander]] varen anar en el primer viage. Entre abdós varen recolectar més de 3.000 espècies de plantes. | + | Cook va estar acompanyat de diversos científics, les observacions i descobriments de la qual varen agregar importància als viages. Els botànics [[Joseph Banks]] i [[Daniel Solander]] varen anar en el primer viage. Entre abdós varen recolectar més de 3.000 espècies de plantes. |
| | | |
| Cook fon el primer europeu a tindre un contacte ampli en els habitants del [[Pacífic]]. Va navegar per unes quantes illes pròximes a [[Filipines]], i inclús a illes chicotetes i més remotes en el [[Pacífic]] sur, i va arribar a l'encertada conclusió que hi havia una relació ètnica entre totes les persones del Pacífic, a pesar que es trobaren separades per grans distàncies. | | Cook fon el primer europeu a tindre un contacte ampli en els habitants del [[Pacífic]]. Va navegar per unes quantes illes pròximes a [[Filipines]], i inclús a illes chicotetes i més remotes en el [[Pacífic]] sur, i va arribar a l'encertada conclusió que hi havia una relació ètnica entre totes les persones del Pacífic, a pesar que es trobaren separades per grans distàncies. |