Canvis

14 bytes afegits ,  12:17 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 78: Llínea 78:  
[[Image:449px-Menara GardenMarrakech.jpg|thumb|right|<center>Marrakech</center>]]
 
[[Image:449px-Menara GardenMarrakech.jpg|thumb|right|<center>Marrakech</center>]]
   −
L'actual territori de Marroc ha estat poblat des de temps del [[neolític]], al manco des de l'any [[8000 a. C.|8000]] [[a. C.]], testificat per traces de la cultura capsiana, en temps en que [[Magrib]] era manco àrida de lo que és actualment. Molts teòrics creuen que la [[Llengües berebers|llengua bereber]] va aparéixer al mateix temps que l'agricultura, i fon adoptada per la població existent, aixina com els immigrants que la van portar. Anàlisis més moderns confirmen que diversos d'eixos pobles han contribuït genèticament en la població actual, incloent, ademés als principals grups ètnics –és  dir, [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]– [[Fenícia|fenicis]], [[sefardites]], [[judeu]]s i [[Àfrica|africans]] Subsaharians. En el periodo clàssic  Marroc fon coneguda com [[Mauritània (antiguetat)|Mauritània]], que no ha de confondre's en l'actual país de [[Mauritània]].
+
L'actual territori de Marroc ha estat poblat des de temps del [[neolític]], al manco des de l'any [[8000 a. C.|8000]] [[a. C.]], testificat per traces de la cultura capsiana, en temps en que [[Magrib]] era manco àrida de lo que és actualment. Molts teòrics creuen que la [[Llengües berebers|llengua bereber]] va aparéixer al mateix temps que l'agricultura, i fon adoptada per la població existent, aixina com els immigrants que la varen portar. Anàlisis més moderns confirmen que diversos d'eixos pobles han contribuït genèticament en la població actual, incloent, ademés als principals grups ètnics –és  dir, [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]– [[Fenícia|fenicis]], [[sefardites]], [[judeu]]s i [[Àfrica|africans]] Subsaharians. En el periodo clàssic  Marroc fon coneguda com [[Mauritània (antiguetat)|Mauritània]], que no ha de confondre's en l'actual país de [[Mauritània]].
    
=== Marroc romana i post-romana ===
 
=== Marroc romana i post-romana ===
Llínea 86: Llínea 86:  
Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que  produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional.
 
Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que  produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional.
   −
El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] van reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, despuix els [[almohade]]s, els que vorien Marroc despuix de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]].
+
El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] varen reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, despuix els [[almohade]]s, els que vorien Marroc despuix de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]].
    
=== Marroc 1666-1912 ===
 
=== Marroc 1666-1912 ===
Llínea 96: Llínea 96:  
Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]]  mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc  provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.  
 
Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]]  mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc  provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.  
   −
El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es van convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i  Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica  Marroc es  convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.
+
El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es varen convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i  Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica  Marroc es  convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.
    
La ciutat de [[Tànger]], junt en l'[[Estret de Gibraltar]], obté caràcter de ciutat internacional per l'estatut de [[1923]].
 
La ciutat de [[Tànger]], junt en l'[[Estret de Gibraltar]], obté caràcter de ciutat internacional per l'estatut de [[1923]].
   −
Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos van haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].
+
Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos varen haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].
    
En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos (arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons  adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.
 
En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos (arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons  adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.
Llínea 126: Llínea 126:  
En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] despuix del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].
 
En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] despuix del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].
   −
Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus van passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.
+
Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus varen passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.
    
Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos despuix hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.
 
Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos despuix hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.
Llínea 132: Llínea 132:  
El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].   
 
El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].   
   −
Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals van guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat.
+
Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals varen guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat.
    
Hi hagueren eleccions llegislatives en [[1979]] i [[1984]].  
 
Hi hagueren eleccions llegislatives en [[1979]] i [[1984]].  
Llínea 142: Llínea 142:  
Entre [[1985]] i [[1990]] la situació es tornà crítica i problemàtica. La desocupació va pujar, el [[dirham]] va caure, hi hagué fuga de capitals i se retallaren les subvencions als productes de primera necessitat. Per a pagar el deute extern el [[FMI]] i el [[BM]] imponen retalls en sanitat i educació i el cessament a la contractació de funcionaris. En eixos anys hi hagueren folgues i manifestacions.
 
Entre [[1985]] i [[1990]] la situació es tornà crítica i problemàtica. La desocupació va pujar, el [[dirham]] va caure, hi hagué fuga de capitals i se retallaren les subvencions als productes de primera necessitat. Per a pagar el deute extern el [[FMI]] i el [[BM]] imponen retalls en sanitat i educació i el cessament a la contractació de funcionaris. En eixos anys hi hagueren folgues i manifestacions.
   −
Es procedí a la reforma política des de dalt en [[1991]]. En [[1993]] hi hagueren eleccions llegislatives, en les quals hi hagué frau. Es van realisar amnisties de presos polítics en [[1994]] i [[1996]]. En [[1995]] es va reconéixer l'ensenyança en bereber. El [[13 de setembre]] de [[1996]] es reformà la Constitució: tot el parlament s'escomençà a triar per sufragi universal, i se creà una cambra de consellers (espècie de senat) els membres de la qual són triats per les comunitats, ajuntaments, regions, sindicats i associacions professionals. En 1997 es celebraren totes les eleccions; les llegislatives donaren una gran divisió política: el partit més votat va conseguir el 13,8% dels vots.
+
Es procedí a la reforma política des de dalt en [[1991]]. En [[1993]] hi hagueren eleccions llegislatives, en les quals hi hagué frau. Es varen realisar amnisties de presos polítics en [[1994]] i [[1996]]. En [[1995]] es va reconéixer l'ensenyança en bereber. El [[13 de setembre]] de [[1996]] es reformà la Constitució: tot el parlament s'escomençà a triar per sufragi universal, i se creà una cambra de consellers (espècie de senat) els membres de la qual són triats per les comunitats, ajuntaments, regions, sindicats i associacions professionals. En 1997 es celebraren totes les eleccions; les llegislatives donaren una gran divisió política: el partit més votat va conseguir el 13,8% dels vots.
    
Marroc conseguí l'estatus d'[[Aliat important no-OTAN]] en [[juny]] del [[2004]] i va firmar un [[tractat de lliure comerç]] en els [[Estats Units]] i en l'[[Unió Europea]] (2000).
 
Marroc conseguí l'estatus d'[[Aliat important no-OTAN]] en [[juny]] del [[2004]] i va firmar un [[tractat de lliure comerç]] en els [[Estats Units]] i en l'[[Unió Europea]] (2000).
124 351

edicions