Canvis

1 byte eliminat ,  08:43 13 ago 2018
m
Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '
Llínea 108: Llínea 108:  
{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}
 
{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}
   −
També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras;  en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels cassos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.
+
També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras;  en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.
    
==Referències==
 
==Referències==
125 477

edicions