Canvis

{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras;  en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels cassos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras;  en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

==Referències==

==Referències==