Canvis

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:.... los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.''|''Breu historia de la Llengua Valenciana'' ([[1995]]), per [[Francesc Moreno]]}}

{{Cita|''Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:.... los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.''|''Breu història de la Llengua Valenciana'' ([[1995]]), per [[Francesc Moreno]]}}

{{Cita|''El pare [[Joan Costa i Catalá|Costa]], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià (Sant Pere Pasqual) i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el Libre dels feyts d'armes de Catalunya o les Trobes de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.''|[[Paco Tarazona Santabalbina]] ([[Sedaví]], [[1971]])}}

{{Cita|''El pare [[Joan Costa i Catalá|Costa]], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià (Sant Pere Pasqual) i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el Libre dels feyts d'armes de Catalunya o les Trobes de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.''|[[Paco Tarazona Santabalbina]] ([[Sedaví]], [[1971]])}}