− | Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[drassana|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes cridats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta. | + | Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[darassana|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes nomenats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta. |
− | El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una menuda part del sector de les "solucions de negoci". | + | El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una chicoteta part del sector de les "solucions de negoci". |
| Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor. | | Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor. |