Canvis

1 byte afegit ,  15:17 5 ago 2018
m
Text reemplaça - ' coneixer ' a ' conéixer '
Llínea 33: Llínea 33:  
Ricard Blasco ha fet un ample estudi al respecte d’esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del 15 de decembre de 1884 al 15 d’abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] cap pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més utilisa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d’Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de 31 referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d’una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina…apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d’Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].
 
Ricard Blasco ha fet un ample estudi al respecte d’esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del 15 de decembre de 1884 al 15 d’abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] cap pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més utilisa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d’Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de 31 referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d’una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina…apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d’Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].
   −
També en el pròlec de ''Los Fills de la Morta-Viva'' fa menció a eixa filiació llemosina de la llengua; idea que sense dubte s’arreplega d’una manera mes estructurada en l’introducció que precedix al ''Ensayo de Ortografía Lemosino-Valenciana'' i que s’inclou en la tercera edició del ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de [[José Escrig i Martínez]], actualisada i ampliada per Llombart. De la llectura d’eixa introducció a l’ortografia composta per Llombart es poden deduir varies qüestions. En primer lloc està la necessitat de recuperar, coneixer i valorar lo propi.
+
També en el pròlec de ''Los Fills de la Morta-Viva'' fa menció a eixa filiació llemosina de la llengua; idea que sense dubte s’arreplega d’una manera mes estructurada en l’introducció que precedix al ''Ensayo de Ortografía Lemosino-Valenciana'' i que s’inclou en la tercera edició del ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de [[José Escrig i Martínez]], actualisada i ampliada per Llombart. De la llectura d’eixa introducció a l’ortografia composta per Llombart es poden deduir varies qüestions. En primer lloc està la necessitat de recuperar, conéixer i valorar lo propi.
    
Despuix explana quins són els principis en els que fonamenta la seua ''Ortografia'':
 
Despuix explana quins són els principis en els que fonamenta la seua ''Ortografia'':
124 373

edicions