Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  09:08 5 ago 2018
m
Text reemplaça - ' època ' a ' época '
Llínea 33: Llínea 33:     
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|esquerra|thumb|La llinda de [[Shebna]], procedent de la tomba d'un servent real de Siloam, data del [[sigle VII aC]].]]
 
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|esquerra|thumb|La llinda de [[Shebna]], procedent de la tomba d'un servent real de Siloam, data del [[sigle VII aC]].]]
En esta regió s'han trobat atres tauletes en inscripcions similars en atres llengües semítiques antigues. Se considera que les grafies d'esta escritura deriven dels [[Jeroglífic egipci|jeroglífics egipcis]], per bé que la seua traducció fonètica és inspirada pel principi d'[[acrofonia]]. L'antecessor comú de l'hebreu i la llengua fenícia és el [[cananeu]], i fon la primera llengua en amprar un alfabet semític diferent a l'egipci. D'esta època són també l'[[estela de Moab]] i l'[[estela de Tel Dan]]. La primera, escrita en dialecte [[cananeu]] [[moabita]], presenta la descripció dels triumfs de Mesh, rei de [[Moab]], sobre Omri, rei d'[[Israel]], tot presentant un gran paralelisme en el capítul tercer del ''Segon llibre dels Reis''. Per la seua banda, l'[[estela de Tel Dan]],<ref>{{Ref-llibre | llinage =Athas | nom =George | títul =The Tel Dan Inscription: A Reappraisal and a New Introduction |url= http://books.google.cat/books?id=OPqpzmYBOxgC&pg=PA284&dq=Tel+Dan+hazael&hl=ca&sa=X&ei=80KEUejlG4WhO_OXgPgF&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Tel%20Dan%20hazael&f=false |llengua=anglès | editorial =Continuum International Publishing Group |data=2006 |pàgines=284 | isbn =0567040437}}</ref> escrita en hebreu a mitans del [[sigle VIII aC]], commemora les victòries del rei siri [[Hazael]] sobre Joram, fill d'Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies, fill de Joram, rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la citació escrita més antiga que existix sobre esta dinastia. Atres eixemples no tan antics d'hebreu arcaic són els [[Ostrakon|ostraka]] trobats prop de [[Tel Laquix]], que descriuen acontenyiments anteriors a la presa de [[Jerusalem]] per part de [[Nabucodonosor II]] i el [[Captiveri Babiloni]] del 586 aC.
+
En esta regió s'han trobat atres tauletes en inscripcions similars en atres llengües semítiques antigues. Se considera que les grafies d'esta escritura deriven dels [[Jeroglífic egipci|jeroglífics egipcis]], per bé que la seua traducció fonètica és inspirada pel principi d'[[acrofonia]]. L'antecessor comú de l'hebreu i la llengua fenícia és el [[cananeu]], i fon la primera llengua en amprar un alfabet semític diferent a l'egipci. D'esta época són també l'[[estela de Moab]] i l'[[estela de Tel Dan]]. La primera, escrita en dialecte [[cananeu]] [[moabita]], presenta la descripció dels triumfs de Mesh, rei de [[Moab]], sobre Omri, rei d'[[Israel]], tot presentant un gran paralelisme en el capítul tercer del ''Segon llibre dels Reis''. Per la seua banda, l'[[estela de Tel Dan]],<ref>{{Ref-llibre | llinage =Athas | nom =George | títul =The Tel Dan Inscription: A Reappraisal and a New Introduction |url= http://books.google.cat/books?id=OPqpzmYBOxgC&pg=PA284&dq=Tel+Dan+hazael&hl=ca&sa=X&ei=80KEUejlG4WhO_OXgPgF&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Tel%20Dan%20hazael&f=false |llengua=anglès | editorial =Continuum International Publishing Group |data=2006 |pàgines=284 | isbn =0567040437}}</ref> escrita en hebreu a mitans del [[sigle VIII aC]], commemora les victòries del rei siri [[Hazael]] sobre Joram, fill d'Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies, fill de Joram, rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la citació escrita més antiga que existix sobre esta dinastia. Atres eixemples no tan antics d'hebreu arcaic són els [[Ostrakon|ostraka]] trobats prop de [[Tel Laquix]], que descriuen acontenyiments anteriors a la presa de [[Jerusalem]] per part de [[Nabucodonosor II]] i el [[Captiveri Babiloni]] del 586 aC.
    
=== Hebreu modern ===
 
=== Hebreu modern ===
124 784

edicions