Canvis

11 bytes afegits ,  22:28 4 ago 2018
m
Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '
Llínea 201: Llínea 201:  
Atra proba a favor de l'existència de grans cantitats d'aigua en el passat marcià, és la forma d'oceans que cobrien una tercera part del planeta ha sigut donada pel espectrómetro de [[raig gamma|rajos gamma]] de la sonda [[Mars Odyssey]], el qual ha delimitat lo que pareix ser les línees de costa de dos antics oceans.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11341&Itemid=42</ref>
 
Atra proba a favor de l'existència de grans cantitats d'aigua en el passat marcià, és la forma d'oceans que cobrien una tercera part del planeta ha sigut donada pel espectrómetro de [[raig gamma|rajos gamma]] de la sonda [[Mars Odyssey]], el qual ha delimitat lo que pareix ser les línees de costa de dos antics oceans.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11341&Itemid=42</ref>
   −
També subsistix aigua marciana en l'atmòsfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01%) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formaria sobre ella una película líquida que el seu espessor seria aproximadament de la centèsima part d'un milímetro. A pesar de la seua escassea, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. En Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se solidifica en el sol, en forma de gel, a la temperatura de –80ºC. Quant la temperatura s'eleva de nou per damunt d'eixe llímit el gel se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l'estat líquit.
+
També subsistix aigua marciana en l'atmòsfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01%) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formaria sobre ella una película líquida que el seu espessor seria aproximadament de la centèsima part d'un milímetro. A pesar de la seua escassea, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. En Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se solidifica en el sol, en forma de gel, a la temperatura de –80ºC. Quant la temperatura s'eleva de nou per damunt d'eixe llímit el gèl se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l'estat líquit.
    
L'anàlisis d'algunes imàgens mostra lo que pareixen ser gotes d'aigua líquida que esguitaren les pates de la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] despuix del seu aterrisage<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/18/ciencia/1234953587.html La nau Phoenix envia imàgens que podrien ser gotes d'aigua líquida en Mart]</ref>
 
L'anàlisis d'algunes imàgens mostra lo que pareixen ser gotes d'aigua líquida que esguitaren les pates de la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] despuix del seu aterrisage<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/18/ciencia/1234953587.html La nau Phoenix envia imàgens que podrien ser gotes d'aigua líquida en Mart]</ref>
Llínea 207: Llínea 207:  
==== Casquets polars ====
 
==== Casquets polars ====
 
[[Image: Mars_NPArea-PIA00161_modest.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]
 
[[Image: Mars_NPArea-PIA00161_modest.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]
La superfície del [[planeta]] presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar son dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gel perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Després, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO<sub>2</sub>. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.  
+
La superfície del [[planeta]] presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar son dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gèl perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Després, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO<sub>2</sub>. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.  
   −
La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gel de CO<sub>2</sub> ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gel d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.  
+
La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gèl de CO<sub>2</sub> ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gèl d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.  
   −
Els casquets polars mostren una estructura estratificada en capes alternants de gel i distintes cantitats de pols osbcura.
+
Els casquets polars mostren una estructura estratificada en capes alternants de gèl i distintes cantitats de pols osbcura.
   −
La massa total de gel del casquet polar nort equival a la mitat del gel que existix en [[Groenlandia]]. Ademés el gel del pol nort de '''Mart''' s'assenta sobre una gran depressió del terreny estant cobert per "gel sec".
+
La massa total de gèl del casquet polar nort equival a la mitat del gèl que existix en [[Groenlandia]]. Ademés el gèl del pol nort de '''Mart''' s'assenta sobre una gran depressió del terreny estant cobert per "gel sec".
    
[[Image: Ice_sublimating_in_the_Dodo-Goldilocks_trench.gif|thumb|Animació d'una sanga excavada el dia 15 de juny de 2008 per la [[Phoenix (sonda)|sonda Phoenix]] prop del Pol Nort de Mart. Uns trossos de material sublimen en el cantó inferior esquerra.]]
 
[[Image: Ice_sublimating_in_the_Dodo-Goldilocks_trench.gif|thumb|Animació d'una sanga excavada el dia 15 de juny de 2008 per la [[Phoenix (sonda)|sonda Phoenix]] prop del Pol Nort de Mart. Uns trossos de material sublimen en el cantó inferior esquerra.]]
 
El [[19 de juny]] de [[2008]] la [[NASA]] afirmà que la sonda Phoenix degué haver trobat [[gel]] al realisar una excavació prop del Pol Nort de '''Mart'''. Uns trossos de material [[sublimació|sublimaren]] despuix de ser descoberts el 15 de juny per un braç de [[robot]].<ref>''[http://www.nasa.gov/mission_pages/phoenix/news/phoenix-20080619.html Bright Chunks at Phoenix Lander's Mars Site Must Have Been Ice]'' (en anglés), NASA (19-6-2008)</ref><ref>[http://www.rtve.es/noticias/20080620/nasa-cree-haber-encontrado-prueba-existencia-agua-marte/96770.shtml La NASA creu haber encontrado la prueba de la existencia de agua en Marte]'', [[RTVE]] (20-6-2008)</ref>
 
El [[19 de juny]] de [[2008]] la [[NASA]] afirmà que la sonda Phoenix degué haver trobat [[gel]] al realisar una excavació prop del Pol Nort de '''Mart'''. Uns trossos de material [[sublimació|sublimaren]] despuix de ser descoberts el 15 de juny per un braç de [[robot]].<ref>''[http://www.nasa.gov/mission_pages/phoenix/news/phoenix-20080619.html Bright Chunks at Phoenix Lander's Mars Site Must Have Been Ice]'' (en anglés), NASA (19-6-2008)</ref><ref>[http://www.rtve.es/noticias/20080620/nasa-cree-haber-encontrado-prueba-existencia-agua-marte/96770.shtml La NASA creu haber encontrado la prueba de la existencia de agua en Marte]'', [[RTVE]] (20-6-2008)</ref>
   −
El [[31 de juliol]] de [[2008]] la NASA confirma que una de les mostres de sol marcià introduïdes en un dels forns del TEGA (''Thermal and Evolved-Gas Analyzer''), un instrument que forma part de la sonda, contenia gel d'aigua.<ref>{{cita web|url =http://phoenix.lpl.arizona.edu/07_31_pr.php |título =NASA Spacecraft Confirms Martian Water, Mission Extended |fechaacceso =1 de Agosto|añoacceso =2008 |autor = |último = |primero = |enlaceautor =|coautores = |fecha = |año = |mes = |formato =|obra = |editorial = |páginas = |idioma = |doi =|urlarchivo = |fechaarchivo = |cita = }}</ref>
+
El [[31 de juliol]] de [[2008]] la NASA confirma que una de les mostres de sol marcià introduïdes en un dels forns del TEGA (''Thermal and Evolved-Gas Analyzer''), un instrument que forma part de la sonda, contenia gèl d'aigua.<ref>{{cita web|url =http://phoenix.lpl.arizona.edu/07_31_pr.php |título =NASA Spacecraft Confirms Martian Water, Mission Extended |fechaacceso =1 de Agosto|añoacceso =2008 |autor = |último = |primero = |enlaceautor =|coautores = |fecha = |año = |mes = |formato =|obra = |editorial = |páginas = |idioma = |doi =|urlarchivo = |fechaarchivo = |cita = }}</ref>
    
=== Climatologia ===
 
=== Climatologia ===
Llínea 286: Llínea 286:  
Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.  
 
Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.  
   −
En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gel de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, proposaren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques son arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gel no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}}
+
En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, proposaren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques son arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}}
 
Gánti, T. et al,  [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">
 
Gánti, T. et al,  [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">
 
Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref>  L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html |título=Martian spots warrant a close look |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=13 March 2002 |editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>
 
Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref>  L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html |título=Martian spots warrant a close look |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=13 March 2002 |editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>
120 197

edicions