Canvis

2 bytes afegits ,  20:11 2 ago 2018
m
Text reemplaça - 'dificil' a 'difícil'
Llínea 32: Llínea 32:  
Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  
 
Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  
   −
Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  
+
Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo difícil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  
    
El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construira una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  
 
El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construira una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  
Llínea 42: Llínea 42:  
Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>
 
Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>
   −
Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>
+
Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>
    
=== Joventut ===
 
=== Joventut ===
123 959

edicions