Canvis

[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''La Terra'''</center>]]

[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''La Terra'''</center>]]

La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma part dels [[planeta terrestre|planetes terrestres]] o telúrics i és l'únic cos celest on s'ha confirmat la presència de [[vida]]. Gira al voltant del Sol a lo llarc d'una [[òrbita]] molt poc [[excentricitat|excèntrica]] (una [[elipse]] molt semblant a una [[circumferència]]) a una distància mija de 149.600.000 [[km]] (1 [[UA]]) i a una velocitat de 29,8 [[km/s]]. També gira sobre si mateix en un [[periodo de rotació]] de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.  

La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma part dels [[planeta terrestre|planetes terrestres]] o telúrics i és l'únic cos celest a on s'ha confirmat la presència de [[vida]]. Gira a l'entorn del Sol a lo llarc d'una [[òrbita]] molt poc [[excentricitat|excèntrica]] (una [[elipse]] molt pareguda a una [[circumferència]]) a una distància mija de 149.600.000 [[km]] (1 [[UA]]) i a una velocitat de 29,8 [[km/s]]. També gira sobre sí mateixa en un [[periodo de rotació]] de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.  

La Terra te un satèlit natural, la [[Lluna]], que es el quint satèlit és gran del sistema solar.

La Terra té un satèlit natural, la [[Lluna]], que és el quint satèlit més gran del sistema solar.

Dispon d’un potent camp magnètic, a on les partícules carregades portades pel vent solar es dirigixen cap als polos, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concèntrics de radiació en tot el mon com resultat de l’acumulació d’estes partícules atrapades en el [[camp Magnètic]] de la Terra. La magnetosfera actua com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.

Dispon d’un potent camp magnètic, a on les partícules carregades portades pel vent solar se dirigixen cap als pols, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concèntrics de radiació en tot el món com a resultat de l’acumulació d’estes partícules atrapades en el [[camp Magnètic]] de la Terra. La magnetosfera actua com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.

== Orige i formació ==

== Orige i formació ==

La Terra i els atres planetes del [[sistema solar]] es formaren fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del [[Sol]] en formació. Inicialment fondada, la capa externa de la Terra es va gelar per a formar una corfa sòlida.  

La Terra i els atres planetes del [[sistema solar]] se formaren fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del [[Sol]] en formació. Inicialment fonsa, la capa externa de la Terra es va gelar per a formar una corfa sòlida.  

Més tart, els impactes dels asteroides han causat molts canvis en l’ambient de la superfície. La [[Lluna]] es formà poc despuix, provablement despuix d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat [[Theia]]). Part d'açò se va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en tal vegada 10% de la massa total de la Terra, hauria segut expulsat a l’espai, on s'hauria format la [[Lluna]].

Més tart, els impactes dels asteroides han causat molts canvis en l’ambient de la superfície. La [[Lluna]] es formà poc despuix, provablement despuix d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat [[Theia]]). Part d'açò es va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en aproximadament un 10% de la massa total de la Terra, hauria segut expulsat a l’espai, on s'hauria format la [[Lluna]].

L’activitat volcànica ha produït una atmòsfera primitiva. De vapor d’[[aigua]] condensada, mesclada en gel portat per cometes, es produïren els oceans. Es supon que l’activitat química en una energia molt intensa ha produït una molècula capaç de reproduir-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys despuix.

L’activitat volcànica ha produït una atmòsfera primitiva. De vapor d’[[aigua]] condensada, mesclada en gèl portat per cometes, se produïren els oceans. Se supon que l’activitat química en una energia molt intensa ha produït una molècula capaç de reproduir-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys despuix.

   

   

[[Categoria:Planetes]]

[[Categoria:Planetes]]

[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]