Llínea 7: |
Llínea 7: |
| És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill. | | És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill. |
| | | |
− | Ingresà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]].
| + | Ingressà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]]. |
| | | |
| Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995. | | Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995. |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| == Carrera política en la Comunitat Valenciana == | | == Carrera política en la Comunitat Valenciana == |
| | | |
− | [[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l' [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]] | + | [[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]] |
| | | |
− | En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], pel que la formació regionaliste portaria al seu cap de lliste, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. | + | En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], per lo que la formació regionalista portaria al seu cap de llista, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. |
| | | |
− | En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]]. | + | En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant la seua desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]]. |
| | | |
− | Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la [[Comunitat Valenciana]] per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant [[Julio Iglesias]], reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic [[Terra Mítica]], que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia no se sabia el destí de 156 millons euros. | + | Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la [[Comunitat Valenciana]] per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant [[Julio Iglesias]], reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic [[Terra Mítica]], que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia que no es sabia el destí de 156 millons euros. |
| | | |
− | Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012000_19_545106__Zaplana-Protagonice-balance-positivo-historia-Comunitat Zaplana avalua la seua gestió al cap de la Generalitat | levante-emv.Com]</ref> | + | Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com a la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012000_19_545106__Zaplana-Protagonice-balance-positivo-historia-Comunitat Zaplana avalua la seua gestió al cap de la Generalitat | levante-emv.Com]</ref> |
| | | |
− | Firmà el nomenat [[Pacte de Reus]] del qual eixiria la creació de l'[[AVLL]], orgue dissenyat per a fusionar la [[llengua valenciana]] en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als votants valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP defén davant les càmares la singularitat i diferència entre les dos llengües, pese a les sentències generades pels dictàmens de l'AVLL i els èxits conseguits pel nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP. | + | Firmà el nomenat [[Pacte de Reus]] del qual eixiria la creació de l'[[AVLL]], orgue dissenyat per a fusionar la [[llengua valenciana]] en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als entorns valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP defén davant les càmares la singularitat i diferència entre les dos llengües, a pesar de que les sentències generades pels dictàmens de l'AVL i els èxits conseguits pel nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP. |
| | | |
| == Carrera en la política nacional == | | == Carrera en la política nacional == |
− | En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Després de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Després de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>. | + | En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Despuix de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Despuix de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com a delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>. |
| | | |
| En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]], des de l'any [[2008]]. | | En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]], des de l'any [[2008]]. |