1492
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''O''', '''o''' en minúscula, és la dècima quinta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les vocals. El seu nom és '''o'''. També pot du...»
La '''O''', '''o''' en minúscula, és la dècima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''o'''. També pot dur accent greu ('''ò''') i accent agut ('''ó''').
== Fonètica ==
En [[valencià]] la lletra o en posició tònica representa el sò tancat [o] (jove, món...), pero també el sò obert [ɔ] (home, açò...). Quan la o és àtona sempre es pronuncia tancada (gorila, hospital...).
En moltes zones algunes os àtones poden tancar-se en u (''Juan'', ''Jusep'', ''mun pare'', ''juvenil''... en conte de: Joan, Josep, mon pare, jovenil...), açò és una pronunciació vulgar no admissible en el valencià estàndart oral. També és molt típica la pronunciació com a au- de la o inicial (''auliva'', ''aubrir'', ''aufegar''... en conte de: oliva, obrir, ofegar...) i també és una pronunciació vulgar inadmissible en el valencià estàndart oral.
En quant a la paraula ''ho'', té vàries pronunciacions: normalment se pronuncia ''hu'' (ho entenc, pronunciat: ''hu entenc''; porta-ho, pronunciat: ''porta-hu''); despuix dels pronoms ''me'', ''te'', ''se'' i ''ne'' es pronuncia ''heu'' (m'ho diran, pronunciat: ''m'heu diran''; dis-m'ho, pronunciat: ''dis-m'heu''); abans de verp començat per consonant se pot pronunciar ''heu'' o ''hu'' (ho duré, pronunciat: ''heu duré'' o ''hu duré'') i, finalment, despuix de verb acabat en consonant, se pronuncia ''ho'' (vullc portar-ho, pronunciat: ''vullc portar-ho'').
=== Regles de la o oberta ===
a. Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent, d’una vocal i: prosòdia, hidrofòbic, oli, odi…
b. Quan la o tònica vaja seguida per una u en la sílaba següent: sòcul, mòdul, monòcul, lòbul, glòbul…
c. Tindrem una o oberta quan en llatí hi ha un diftonc au o una o (o breu). Quan nosatres tenim una o oberta, el castellà sol tindre ue. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la e oberta. En o tamcada: pobre-pobre, cosa-cosa, poc-poco, tesor-tesoro, or-oro... En o oberta: nou-nuevo, roda-rueda, coll-cuello, sol-suelo... No obstant, podem trobar casos de o oberta en valencià que tenen o tancada en castellà i no ue: home-hombre, nom-nombre...
d. En el diftonc decreixent ou, quan la u ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-: moure (mŏvěre), còure (cŏcěre), jou (iǔgu), roure (rǒbǒre), pou (pǔtěu) (la forma [pọu] en o tancada és una pronunciació dialectal), bou (bǒve)...
e. Generalment tenim o oberta, quan la o tònica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom, osteòtom… pero tenim paraules en o + labial que presenten la o oberta: nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre…
== Ortografia ==
=== S'escriu o ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En paraules com jovenil (no ''juvenil''), Joan (no ''Juan''), Josep (no ''Jusep'')...
=== S'escriu ó o ò ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
== Fonètica ==
En [[valencià]] la lletra o en posició tònica representa el sò tancat [o] (jove, món...), pero també el sò obert [ɔ] (home, açò...). Quan la o és àtona sempre es pronuncia tancada (gorila, hospital...).
En moltes zones algunes os àtones poden tancar-se en u (''Juan'', ''Jusep'', ''mun pare'', ''juvenil''... en conte de: Joan, Josep, mon pare, jovenil...), açò és una pronunciació vulgar no admissible en el valencià estàndart oral. També és molt típica la pronunciació com a au- de la o inicial (''auliva'', ''aubrir'', ''aufegar''... en conte de: oliva, obrir, ofegar...) i també és una pronunciació vulgar inadmissible en el valencià estàndart oral.
En quant a la paraula ''ho'', té vàries pronunciacions: normalment se pronuncia ''hu'' (ho entenc, pronunciat: ''hu entenc''; porta-ho, pronunciat: ''porta-hu''); despuix dels pronoms ''me'', ''te'', ''se'' i ''ne'' es pronuncia ''heu'' (m'ho diran, pronunciat: ''m'heu diran''; dis-m'ho, pronunciat: ''dis-m'heu''); abans de verp començat per consonant se pot pronunciar ''heu'' o ''hu'' (ho duré, pronunciat: ''heu duré'' o ''hu duré'') i, finalment, despuix de verb acabat en consonant, se pronuncia ''ho'' (vullc portar-ho, pronunciat: ''vullc portar-ho'').
=== Regles de la o oberta ===
a. Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent, d’una vocal i: prosòdia, hidrofòbic, oli, odi…
b. Quan la o tònica vaja seguida per una u en la sílaba següent: sòcul, mòdul, monòcul, lòbul, glòbul…
c. Tindrem una o oberta quan en llatí hi ha un diftonc au o una o (o breu). Quan nosatres tenim una o oberta, el castellà sol tindre ue. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la e oberta. En o tamcada: pobre-pobre, cosa-cosa, poc-poco, tesor-tesoro, or-oro... En o oberta: nou-nuevo, roda-rueda, coll-cuello, sol-suelo... No obstant, podem trobar casos de o oberta en valencià que tenen o tancada en castellà i no ue: home-hombre, nom-nombre...
d. En el diftonc decreixent ou, quan la u ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-: moure (mŏvěre), còure (cŏcěre), jou (iǔgu), roure (rǒbǒre), pou (pǔtěu) (la forma [pọu] en o tancada és una pronunciació dialectal), bou (bǒve)...
e. Generalment tenim o oberta, quan la o tònica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom, osteòtom… pero tenim paraules en o + labial que presenten la o oberta: nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre…
== Ortografia ==
=== S'escriu o ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En paraules com jovenil (no ''juvenil''), Joan (no ''Juan''), Josep (no ''Jusep'')...
=== S'escriu ó o ò ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]