1492
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''U''', '''u''' en minúscula, és la vigèsima primera lletra de l'alfabet valencià i quinta de les vocals. El seu nom és '''u'''. També pot...»
La '''U''', '''u''' en minúscula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur accent agut ('''ú''') i diéresis ('''ü''').
== Fonètica ==
En [[valencià]] representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü'', ''iü'' i ''oü''. Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi.
== Ortografia ==
=== S'escriu u ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En la paraula triumf i derivats.
=== S'escriu ú i ü ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]
== Història ==
En [[llatí]] la u s'escrivia igual que la [[V|ve]] i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'[[Edat Mija]], s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la ''v'' i la ''u'', pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre ''V'' (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia ''v'' si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre ''u'' (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que a l'Edat Mija ya es diferenciaven els sòns de ve i u, pero es seguien escrivint igual. Finalment se decidí usar la minúscula ''v'' per al sò de ve i la minúscula ''u'' per al sò de u, pero també es va inventar la mayúscula ''U'' per a representar el sò de ''u'' (UN MAGNIFICH E VIRTUOS CAVALLER, un magnifich e virtuos cavaller)
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
== Fonètica ==
En [[valencià]] representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü'', ''iü'' i ''oü''. Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi.
== Ortografia ==
=== S'escriu u ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En la paraula triumf i derivats.
=== S'escriu ú i ü ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]
== Història ==
En [[llatí]] la u s'escrivia igual que la [[V|ve]] i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'[[Edat Mija]], s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la ''v'' i la ''u'', pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre ''V'' (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia ''v'' si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre ''u'' (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que a l'Edat Mija ya es diferenciaven els sòns de ve i u, pero es seguien escrivint igual. Finalment se decidí usar la minúscula ''v'' per al sò de ve i la minúscula ''u'' per al sò de u, pero també es va inventar la mayúscula ''U'' per a representar el sò de ''u'' (UN MAGNIFICH E VIRTUOS CAVALLER, un magnifich e virtuos cavaller)
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]