1492
edicions
Canvis
mLlínea 5:
Llínea 5: + +
→Fonètica
És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.
És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.
En moltes zones la e, especialment al costat de palatals, se tanca en [[i]] (''sinyor'', ''istiu'', ''ginoll''... en conte de: senyor, estiu, genoll...) açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart oral.
=== Regles de la e oberta ===
=== Regles de la e oberta ===