1492
edicions
Canvis
mLlínea 4:
Llínea 4: − + − + − + − + − + − + Llínea 37:
Llínea 37: − +
sense resum d'edició
[[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]] '''|200px|right]]
[[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]] '''|200px|right]]
'''Països catalans''' és un concepte polític, utilisat per primera volta en les [[Bases de Manresa]] en l'any [[1892]] baix el sinònim de la "Catalunya Gran" i reinventat mes tart ya com a "Països Catalans" pel polític català Enric Prat de la Riba i Sarrà en [[1906]] i promocionat, baix este nom, per [[Joan Fuster]], el [[pancatalanisme|nacionalisme pancatalaniste]] de [[Catalunya]] i pels polítics d'ideologia catalanista per a designar als territoris que esta corrent pretén incloure en un proyecte nacional format per [[Catalunya]], [[Illes Balears]], [[Andorra]], [[Comunitat Valenciana]], la regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]], una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya, l'[[Alguer]] i [[El Carche]].
'''Països catalans''' és un concepte polític, usat per primera volta en les [[Bases de Manresa]] en l'any [[1892]] baix el sinònim de la "Catalunya Gran" i reinventat mes tart ya com a "Països Catalans" pel polític català Enric Prat de la Riba i Sarrà en [[1906]] i promocionat, baix este nom, per [[Joan Fuster]], el [[pancatalanisme|nacionalisme pancatalaniste]] de [[Catalunya]] i pels polítics d'ideologia catalanista per a designar als territoris que esta corrent pretén incloure en un proyecte nacional format per [[Catalunya]], [[Illes Balears]], [[Andorra]], [[Comunitat Valenciana]], la regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]], una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya, l'[[Alguer]] i [[El Carche]].
== Història ==
== Història ==
Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que els defensors d'esta denominació afirmen que és la menció dels territoris en els que se parla [[Llengua catalana|català]], [[Llengua balear|balear]] o [[Llengua valenciana|valencià]] i [[Llengua Aragonesa|aragonés]] clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans<ref>[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]</ref> diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte d'una de les mateixes. Sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident,<ref>[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana]</ref>
Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que els defensors d'esta denominació afirmen que és un concepte llingüístic que fa menció dels territoris en els que es parla [[Llengua catalana|català]], [[Llengua balear|balear]] o [[Llengua valenciana|valencià]] i [[Llengua Aragonesa|aragonés oriental]], pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans<ref>[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]</ref> diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte d'una de les mateixes. Sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident,<ref>[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana]</ref>
<ref>[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28 Arguments al voltat de Sa Llengo Balear]</ref> encara que els polítics interessats en construir esta nació, porten varies décades gastant sumes millonàries de diners en subvencionar institucions, associacions i proyectes de marcada ideologia [[pancatalanista]] en la [[Comunitat Valenciana]], les [[Illes Balears]], [[Aragó]] i el [[Roselló]] francés. També s'ha produït un curiós fenomen, com es el "maquillage" o la desaparició de documents que reafirmen en evidencies l'independència i la singularitat històrica de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]</ref>
<ref>[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28 Arguments al voltat de Sa Llengo Balear]</ref> encara que els polítics interessats en construir esta nació, porten varies décades gastant sumes millonàries de diners en subvencionar institucions, associacions i proyectes de marcada ideologia [[pancatalanista]] en la [[Comunitat Valenciana]], les [[Illes Balears]], [[Aragó]] i el [[Roselló]] francés. També s'ha produït un curiós fenomen, com es el "maquillage" o la desaparició de documents que reafirmen en evidencies l'independència i la singularitat històrica de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]</ref>
<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament es conserva un foli incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]</ref>.
<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament se conserva un full incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]</ref>.
== Imposició cultural ==
== Imposició cultural ==
Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.<br><br>Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen métodos clarament totalitaris, com la [[substitució llingüística]] paulatina i real de la [[llengua valenciana]] per la [[llengua catalana|catalana]] en les escoles, universitats i mijos de comunicació, el ''marketing'' consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia manipulada en les escoles i més invents mes propis d'un genocidi cultural que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte polític ple d'ambicions polítiques, econòmiques i culturals.
Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i ee familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions se senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.<br><br>Per a fer d'esta invenció una realitat també s'usen métodos clarament totalitaris, com la [[substitució llingüística]] paulatina i real de la [[llengua valenciana]] per la [[llengua catalana|catalana]] en les escoles, universitats i mijos de comunicació, el ''marketing'' consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia manipulada en les escoles i més invents mes propis d'un genocidi cultural que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte polític ple d'ambicions polítiques, econòmiques i culturals.
== Política ==
== Política ==
Per atra banda el terme pren un aire polític en l'ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa volta que un somi delirant, mes propi d'un transnoctat romanticisme europeu del [[sigle XIX]] o d'una dictadura.
Per atra banda el terme pren un aire polític en l'ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com a pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa volta que un somi delirant, mes propi d'un transnoctat romanticisme europeu del [[sigle XIX]] o d'una dictadura.
Els partits polítics que estan a favor d'este imperialisme anexioniste o expansioniste son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergència i Unió]].
Els partits polítics que estan a favor d'est imperialisme anexioniste o expansioniste son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergència i Unió]].
== Conflicte ==
== Conflicte ==
* La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]]
* La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]]
*Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els partidaris d'esta corrent denominen [[La Franja de Ponent]]
*Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els partidaris d'esta corrent denominen [[La Franja de Ponent]]
* La ciutat d'[[Alguer]]
*La ciutat d'[[Alguer]]
*La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]]
*La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]]