Canvis

===1265 - 1287===

===1265 - 1287===

Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].

Entre els anys [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].

En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].

En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].

En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué abans el Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per ad una nova Creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunez]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.

Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué abans el Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per ad una nova Creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunez]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.

===1287 - 1315===

===1287 - 1315===

En [[1287]] viaja a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. Lo Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.

En l'any [[1287]] viaja a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. Lo Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.

Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà.

Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà.

== Llengües ==

== Llengües ==

Les seues primeres obres conegudes estan escrites en àrap: una ''Llògica'', el ''Llibre de la contemplació'', i el ''Diàlec del gentil en els tres sabis''; posteriorment traduïx estes obres al [[Llengua balear|mallorquí]]. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua natal. A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramón Llull fon el primer en utilisar-ho per a fins filosòfics, la qual cosa va contribuir a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.

Les seues primeres obres conegudes estan escrites en [[àrap]]: una ''Llògica'', el ''Llibre de la contemplació'', i el ''Diàlec del gentil en els tres sabis''; posteriorment traduïx estes obres al [[Llengua balear|mallorquí]]. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua natal. A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramón Llull fon el primer en utilisar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.

== Enllaços ==

== Enllaços ==