Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. | + | La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. |
| | | |
| El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G. | | El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G. |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| == Fonètica == | | == Fonètica == |
| En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos: | | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos: |
− | * Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.. | + | * Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''. |
| * Davant de les [[consonant]]s. | | * Davant de les [[consonant]]s. |
− | * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart. | + | * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final. |
| | | |
| És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri''). | | És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri''). |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. | | # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. |
| # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. | | # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. |
− | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós | + | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós |
| * En sò de [s] (cendra) | | * En sò de [s] (cendra) |
| # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. | | # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. |