Canvis

|baxas2 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 5.520.000 <br />''ferits:'' 12.831.000 <br />''desapareguts:'' 4.121.000<br />

|baxas2 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 5.520.000 <br />''ferits:'' 12.831.000 <br />''desapareguts:'' 4.121.000<br />

}}

}}

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Més de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a escala [[Terra|planetària]] que es desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Més de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat l'[[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmàcia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovàquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans imperis varen desparéixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovàquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[sigle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

L'esclat de la guerra en 1914 marcà la fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[sigle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomàtiques entre les potències europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Àustria]] en [[Sarajevo]], [[Bòsnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.

El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. El [[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongria]] li declarà la guerra a [[Sèrbia]]. Al dia següent [[Rússia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'[[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en [[1915]] també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya es sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en [[1915]] també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Austria-Hongria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otomà]] es sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

Estava aixina plantejat el núcleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el córrer del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'[[Entente Cordiale]] o els Aliats: [[França]], [[Rússia]], [[Gran Bretanya]], [[Itàlia]], [[Japó]] i els [[Estats Units]], i 22 països més.

*L'[[Entente Cordiale]] o els Aliats: [[França]], [[Rússia]], [[Gran Bretanya]], [[Itàlia]], [[Japó]] i els [[Estats Units]], i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: [[Austria-Hongria]], [[Alemanya]], l'[[Imperi Otomà]] i [[Bulgària]].

*Les Potències Centrals: [[Austria-Hongria]], [[Alemanya]], l'[[Imperi Otomà]] i [[Bulgària]].

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==

Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detenguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdós eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.

Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Bèlgica i Luxemburc en busca d'una victòria ràpida, pero foren detenguts pels francesos a prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Allí s'establiren abdós eixèrcits (front occidental) que es basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hi hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alemà obrí un segon foc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

Mentres tant, l'eixèrcit alemà obrí un segon fòc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que es donen en retirada; i els alemans alvancen en territori rus. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongria a on els eixèrcits saristes continuen debilitant-se i per a [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els únics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front Balcànic

*el front d'Orient Mig

*el front d'Orient Mig

*el front Africà

*el front Africà

També hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

També hi hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacífic.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterrànea]], Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtic.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[Paris]]. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia.

Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlàndia]], els [[Països Bàltics]] i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[París]]. Les tropes franceses i estadounidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància.

A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el [[11 de novembre]] de 1918.

A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bulgària demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugí a Holanda, la nova República Alemana firma l'armistici de Rethondes, l'[[11 de novembre]] de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==

==Conseqüències de la Primera Guerra Mundial==

Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlandia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'[[Austria]], [[Hongaria]] i [[Checoslovaquia]].

Els imperis rus i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongaresa i en el seu lloc aparegueren les repúbliques d'[[Àustria]], [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]].

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]].

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït pràcticament a la meseta d'Anatòlia en un reduït apèndix europeu. El moviment de les nacionalitats alcança els seus territoris d'[[Àsia]] i sorgiren els nous estats de [[Síria]], [[Irac]], [[Líban]], [[Palestina]] i [[Transjordània]].

- Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per republiques.

- Els pobles eslaus del sur, serbis, croates i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslàvia]].- Desaparegueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per repúbliques.

Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes internes i sobre tot externes, aixina com una emissió de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca.

Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes interns i sobre tot externs, aixina com una emissió de paper moneda que provocà una inflacio jagantesca.

Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reducció del mercat intern).

Se contabilisaren aproximadament uns dèu millons de morts, en les naturals conseqüències demogràfiques (falta de mà d'obra i reducció del mercat intern).

Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissió devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix , el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.

Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, l'admissió dels quals havia de contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==