1492
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''el''' és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la...»
La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
== Història ==
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" style="border-collapse: collapse;text-align:center;"
|- bgcolor="#EEEEEE"
! [[Jeroglífic egipci]] (''`wt'')
! Proto-semítica (L)
! Fenícia (L)
! Etrusca (L)
! Grega ([[lambda]])
|-----
|<hiero>S39</hiero>
|[[Archiu:Proto-semiticL-01.png|Proto-semítica]]
|[[Archiu:PhoenicianL-01.png|Fenícia]]
|[[Archiu:EtruscanL-01.png|Etrusca]]
|[[Archiu:Lambda_uc_lc.svg|100px|Lambda]]
|}
== Fonètica ==
En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[ell]] que representa el so [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic)
== Significats de la lletra L ==
* ''[[Bioquímica]]'': en [[mayúscula]] símbol de la [[leucina]].
* ''[[Física]]'': en [[mayúscula]] símbol del [[Número Quàntic|número leptònic]]
* ''[[Matemàtiques]]'': en els [[número romà|números romans]] té el valor de [[cinquanta|50]]. Sol indicar la llongitut
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]].
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]]
* Al textil indica talla gran
* És el nom d'un llenguage de programació
== Lletres similars i símbols relacionats ==
* [[Ll|LL]], dígraf usat en valencià i atres llengües
* [[L·l|L·L]], [[el geminada]], usada en [[català]].
* [[Ĺ]], el en [[accent agut]], usada en l'[[eslovac]].
* [[Ł]], el barrada usada en [[polac]].
* [[Ļ]], el en [[ogonek]], usada en [[letó]]
* [[Ľ]], el en [[anticircumflex]], usada en eslovac.
* [[Ḷ]], el en punt inferior, usada en [[asturià]].
* [[Л]], el de l'[[alfabet cirílic]].
* ל, lletra làmet ''de l'[[alfabet hebreu]].''
* [[Lambda|Λ]], lletra lambda de l'[[alfabet grec]].
* [[£]], símbol de la [[lliura esterlina]].
* [[₤]], símbol de la [[lira italiana]], usat abans de l'[[euro]].
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
== Història ==
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" style="border-collapse: collapse;text-align:center;"
|- bgcolor="#EEEEEE"
! [[Jeroglífic egipci]] (''`wt'')
! Proto-semítica (L)
! Fenícia (L)
! Etrusca (L)
! Grega ([[lambda]])
|-----
|<hiero>S39</hiero>
|[[Archiu:Proto-semiticL-01.png|Proto-semítica]]
|[[Archiu:PhoenicianL-01.png|Fenícia]]
|[[Archiu:EtruscanL-01.png|Etrusca]]
|[[Archiu:Lambda_uc_lc.svg|100px|Lambda]]
|}
== Fonètica ==
En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[ell]] que representa el so [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic)
== Significats de la lletra L ==
* ''[[Bioquímica]]'': en [[mayúscula]] símbol de la [[leucina]].
* ''[[Física]]'': en [[mayúscula]] símbol del [[Número Quàntic|número leptònic]]
* ''[[Matemàtiques]]'': en els [[número romà|números romans]] té el valor de [[cinquanta|50]]. Sol indicar la llongitut
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]].
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]]
* Al textil indica talla gran
* És el nom d'un llenguage de programació
== Lletres similars i símbols relacionats ==
* [[Ll|LL]], dígraf usat en valencià i atres llengües
* [[L·l|L·L]], [[el geminada]], usada en [[català]].
* [[Ĺ]], el en [[accent agut]], usada en l'[[eslovac]].
* [[Ł]], el barrada usada en [[polac]].
* [[Ļ]], el en [[ogonek]], usada en [[letó]]
* [[Ľ]], el en [[anticircumflex]], usada en eslovac.
* [[Ḷ]], el en punt inferior, usada en [[asturià]].
* [[Л]], el de l'[[alfabet cirílic]].
* ל, lletra làmet ''de l'[[alfabet hebreu]].''
* [[Lambda|Λ]], lletra lambda de l'[[alfabet grec]].
* [[£]], símbol de la [[lliura esterlina]].
* [[₤]], símbol de la [[lira italiana]], usat abans de l'[[euro]].
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]