26 035
edicions
Canvis
→Biografia
En només tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.
En només tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.
Als vint anys se trasllada a [[Saragossa]], a petició del mestre Antonio Pérez, per a treballar en un altar barroc, estigué uns catorze mesos. Ya com a oficial i de forma temporal, passà pel taller de Francisco Pablo, en el carrer d'Alboraya. Com a oficial de primera se trasllada al taller de Pío Mollar, sent nomenat, en aquell temps, president del Gremi d'Escultors, associat a la Societat Obrera Sant Vicent Ferrer. Ocupant eixe càrrec passà a dispondre de més temps lliure i a rebre encàrrecs particulars, de manera que s'instalà en [[El Cabanyal]]. Al conéixer a la que sería la seua dòna, Concepción Tarazona Sanchis, natural de [[Picassent]], instalaria el seu taller en [[Valéncia]].
Als vint anys se trasllada a [[Saragossa]], a petició del mestre Antonio Pérez, per a treballar en un altar barroc, estigué uns catorze mesos. Ya com a oficial i de forma temporal, passà pel taller de Francisco Pablo, en el carrer d'Alboraya. Com a oficial de primera se trasllada al taller de Pío Mollar, sent nomenat, en aquell temps, president del Gremi d'Escultors, associat a la Societat Obrera Sant Vicent Ferrer. Ocupant eixe càrrec passà a dispondre de més temps lliure i a rebre encàrrecs particulars, de manera que s'instalà en [[El Cabanyal]].
Al conéixer a la que sería la seua dòna, Concepción Tarazona Sanchis, natural de [[Picassent]], instalaria el seu taller en [[Valéncia]]. És eixa época de gran activitat, molts encàrrecs. En l'instauració de la [[II República espanyola|II República]] s'inicia una época de decaiguda del treball. Del matrimoni tindrien dos fills, un fill i una filla.
En l'any [[1921]] Enrique Galarza treballà en el taller valencià de Tena (Casa de Tena). En [[1924]], en motiu de la beatificació del P. Claret, tingué que realizar 22 talles en només un any, a petició dels claretians del Convent del Cor de Maria de [[Xàtiva]]. L'activitat deixarà d'existir quan esclata la [[Guerra Civil]]. Seguint el consell de la seua dòna el matrimoni i els seus fills es traslladarien a [[Picassent]] a casa de la família d'ella, llauradors de professió. Passant Enrique a treballar en l'horta. Una volta acabada la Guerra Civil, en [[1939]], les coses canvien radicalment, se tenia que substituir aquelles imàgens que l'incultura i la barbàrie havien fet desaparéixer, sent uns anys de prosperitat per als tallers d'imagineria religiosa.
No ha segut Enrique Galarza un desconegut encara que les obres per ell fetes han tengut diferent fortuna, alguns artesants han passat a apropiar-se d'escultures que no ho eren. En tot cas les talles del Crist del Calvari de la Confraria del Perdó d'[[Oriola]], la Verge dels Llíris i el Sant Jordi eqüestre d'[[Alcoy]], durant més de quaranta anys han segut atribuïdes a diferents autors.
En la ciutat de Valéncia s'organisaven tallers en els que treballava gent d'alta professionalitat i ofici, en el cas del taller Rabasa y Royo s'ingressaven talles sense firmar i moltes d'elles d'Enrique Galarza. Gràcies als documents que guardava en el seu propi obrador s'ha pogut certificar la seua autoria.
Durant els anys [[1941]] fins a [[1962]] l'activitat de Galarza fon frenètica i molt abundosa fent innumerables obres.
== Obra ==
Estan reconegudes prop de 80 obres en Abarán, Albaida, Alzira, Alcàsser; Alcoy, Alcúdia de Crespins, Algemesí, Ayacor, Benimodo, Cocentaina, Cuenca, Cofrentes, Ènova, Font de la Figuera, València, Guadassuar, Fet (Osca), Huelva, Xàtiva, Massamagrell, Montaverner, Novetlè, Llanera de Ranes, L'Olleria, Oriola, Picassent, Sant Sebastià, Sao Paulo, Lima, Villaviciosa (Asturias), i recentment també en Velez Rubio (Almeria).
== Referències ==
== Referències ==