Canvis

| membre_de = [[Regne Unit]]

| membre_de = [[Regne Unit]]

}}

}}

'''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és la més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del [[Regne Unit]]. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]] i llimita al nort en [[Escòcia]] i al oest en [[Gales]]. Els seus 49.138.831 habitants en [[2001]] corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat del [[mar del Nort]], [[mar d'Irlanda]], [[oceà Atlàntic]] i del [[canal de la Mancha]]. La seua capital, [[Londres]], és l'àrea metropolitana més poblada en [[UK]] i en l'[[Unió Europea]].

'''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és el més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del [[Regne Unit]]. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]] i llimita en el nort en [[Escòcia]] i en l'oest en [[Gales]]. Els seus 49.138.831 habitants en [[2001]] corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat de la [[mar del Nort]], [[mar d'Irlanda]], [[oceà Atlàntic]] i del [[canal de la Mancha]]. La seua capital, [[Londres]], és l'àrea metropolitana més poblada en [[UK]] i en l'[[Unió Europea]].

== Història ==

== Història ==

=== Edat mija ===

=== Edat mija ===

Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de la [[invasió anglosaxona de Gran Bretanya]]; [[*Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver segut un britó. No obstant, per al [[sigle VII]] chicotets regnes anglosaxons coneguts com la [[Heptarquía Anglosaxona|Heptarquía]] havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: [[Northumbria]], [[Mercia]], [[Regne de Estanglia|Estanglia]], [[Regne de Essex|Essex]], [[Regne de Kent|Kent]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]].

Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de l'[[invasió anglosaxona de Gran Bretanya]]; [[*Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver segut un britó. No obstant, per al [[sigle VII]] chicotets regnes anglosaxons coneguts com l'[[Heptarquía Anglosaxona|Heptarquía]] havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: [[Northumbria]], [[Mercia]], [[Regne de Estanglia|Estanglia]], [[Regne de Essex|Essex]], [[Regne de Kent|Kent]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]].

== Organisació territorial ==

== Organisació territorial ==

[[Archiu:EnglandSubdivisions.png|thumb|Divisións administratives d'Anglaterra.]]

[[Archiu:EnglandSubdivisions.png|thumb|Divisións administratives d'Anglaterra.]]

{{AP|Organisació territorial d'Anglaterra}}

{{AP|Organisació territorial d'Anglaterra}}

L'organisació del [[Subdivisions d'Anglaterra|governe local en Anglaterra]] és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al [[Parlament britànic]] i el [[govern del Regne Unit]], ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les [[subdivisions d'Anglaterra]] ho formen les nou [[Regions d'Anglaterra|oficines regionals de govern]]. Des de l'any [[2000]], la [[Autoritat del Gran Londres|regió de Londres]] conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el [[referèndum de Londres de 1998]]. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig a esta idea en un referèndum realisat en [[2004]] en la regió [[Nordest d'Anglaterra]] va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres es conforma per 32 [[Municipi de Londres|municipis]] mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per [[sufragi directe]], per mig de vot senzill o per [[vot en bloc|bloc]].

L'organisació del [[Subdivisions d'Anglaterra|govern local en Anglaterra]] és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al [[Parlament britànic]] i el [[govern del Regne Unit]], ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les [[subdivisions d'Anglaterra]] ho formen les nou [[Regions d'Anglaterra|oficines regionals de govern]]. Des de l'any [[2000]], la [[Autoritat del Gran Londres|regió de Londres]] conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el [[referèndum de Londres de 1998]]. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig ad esta idea en un referèndum realisat en [[2004]] en la regió [[Nordest d'Anglaterra]] va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres se conforma per 32 [[Municipi de Londres|municipis]] mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per [[sufragi directe]], per mig de vot senzill o per [[vot en bloc|bloc]].

== Vore també ==

== Vore també ==