Canvis

| image_mapa = EU-Cyprus.svg

| image_mapa = EU-Cyprus.svg

| lema_nacional =  

| lema_nacional =  

| himne_nacional = ''[[Imnos eis tin Eleftherían|Ύμνος εις την Ελευθερίαν]]''<br />''Imnos eis tin Eleftherían''<br />([[Idioma grec|grec]]: 'Himne a la llibertat')

| himne_nacional = ''[[Ýmnos is tin Eleftherían|Ύμνος εις την Ελευθερίαν]]''<br />''Ýmnos eis tin Eleftherían''<br />([[Idioma grec|grec]]: 'Himne a la llibertat')

| capital = [[Nicosia]] [[Archiu:Nicosia city fl n7160.gif|30px|link=|border|right]]

| capital = [[Nicosia]] [[Archiu:Nicosia city fl n7160.gif|30px|link=|border|right]]

| capital_població =  

| capital_població =  

Esta república és un estat internacionalment reconegut, pero a soles controla els dos terços del sur de l'illa. El terç nort fon ocupat per [[Turquia]] en [[1974]], instaurant la [[República Turca del Nort de Chipre]]. Este últim territori a soles està reconegut per [[Turquia]]. En l'illa també es troben els enclaus sobirans del [[Regne Unit]] d'[[Acrotiri]] i [[Dhekelia]].

Esta república és un estat internacionalment reconegut, pero a soles controla els dos terços del sur de l'illa. El terç nort fon ocupat per [[Turquia]] en [[1974]], instaurant la [[República Turca del Nort de Chipre]]. Este últim territori a soles està reconegut per [[Turquia]]. En l'illa també es troben els enclaus sobirans del [[Regne Unit]] d'[[Acrotiri]] i [[Dhekelia]].

L'illa de '''Chipre''' està situada en el [[Mar Mediterràneu]], a 113 km al sur de [[Turquia]], 120 km al oest de [[Síria]] i 150 km al est de [[Grècia]] (illa [[Kastelloriço]]). '''Chipre''' ingressà com a membre de les [[Nacions Unides]] el 20 de setembre de [[1960]].

L'illa de '''Chipre''' està situada en la [[Mar Mediterrànea]], a 113 km al sur de [[Turquia]], 120 km a l'oest de [[Síria]] i 150 km al est de [[Grècia]] (illa [[Kastelloriço]]). '''Chipre''' ingressà com a membre de les [[Nacions Unides]] el 20 de setembre de [[1960]].

En tamany, Chipre és la tercera illa més gran del [[Mediterràneu]], despuix de [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Esta illa té una llongitut d'uns 160 km, a els que cal afegir els 72 km d'un estret braç de terra situat en el seu extrem nort-oriental. L'esgambi màxim de Chipre és de 97 km.

En tamany, Chipre és la tercera illa més gran de la [[Mediterrànea]], despuix de [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Esta illa té una llongitut d'uns 160 km, als que cal afegir els 72 km d'un estret braç de terra situat en el seu extrem nort-oriental. L'esgambi màxim de Chipre és de 97 km.

Per lo que l'història sembla indicar, Chipre va deure ser la “[[Lárnaca|Kitim]]” de les [[Escritures Hebrees]]. (Isa 23:1, 12; Dona 11:30.) L'illa era famosa no solament per la seua [[coure]], sino també pel seu excelent [[fusta]], en particular la de [[ciprer]], que s'exportava a [[Tir]], en la costa fenícia, per a la construcció de [[barco]]s. (Eze 27:2, 6.)

Per lo que l'història sembla indicar, Chipre hagué de ser la “[[Lárnaca|Kitim]]” de les [[Escritures Hebrees]]. (Isa 23:1, 12; Dona 11:30.) L'illa era famosa no solament pel seu [[coure]], sino també per la seua excelent [[fusta]], en particular la de [[ciprer]], que s'exportava a [[Tir]], en la costa fenícia, per a la construcció de [[barco]]s. (Eze 27:2, 6.)

==Història==

==Història==

En [[1974]], [[Turquia]] va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país.

En [[1974]], [[Turquia]] va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país.

En [[2004]] Chipre va ingressar en la [[Unió Europea]]. No obstant, l'aplicació del [[patrimoni comunitari]] es llimita a la partix sur de l'illa, fins que es produïxca la reunificació.

En [[2004]] Chipre va ingressar en l'[[Unió Europea]]. No obstant, l'aplicació del [[patrimoni comunitari]] es llimita a la part sur de l'illa, fins que es produïxca la reunificació.

Des de 2008 i fins al 2013 va governar el parlament el Partit Progressiste dels Treballadors de Chipre (nom del Partit Comuniste a partir de 1941, conegut com [[AKEL]]). Va ser rellevat pel [[Partit Democràtic de Chipre]], despuix de perdre majoria el partit comuniste, en el context de la greu crisis econòmica.

Des de 2008 i fins al 2013 va governar el parlament el Partit Progressiste dels Treballadors de Chipre (nom del Partit Comuniste a partir de 1941, conegut com [[AKEL]]). Va ser rellevat pel [[Partit Democràtic de Chipre]], despuix de perdre majoria el partit comuniste, en el context de la greu crisis econòmica.

{{AP|Organisació territorial de Chipre|Organisació territorial de la República Turca del Nort de Chipre}}

{{AP|Organisació territorial de Chipre|Organisació territorial de la República Turca del Nort de Chipre}}

La República de Chipre es troba dividida en sis districtes administratius: [[Nicosia]], [[Famagusta]], [[Limassol]], [[Pafos]], [[Lárnaca]] i [[Kyrenia]]. Cada districte està governat per un representant del govern central. Els districtes de [[Famagusta]], [[Kyrenia]] i part del de [[Nicosia]], es troben enclavats dins de la autoproclamada [[República Turca del Nort de Chipre]] (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti [KKTC])

La República de Chipre es troba dividida en sis districtes administratius: [[Nicosia]], [[Famagusta]], [[Limassol]], [[Pafos]], [[Lárnaca]] i [[Kyrenia]]. Cada districte està governat per un representant del govern central. Els districtes de [[Famagusta]], [[Kyrenia]] i part del de [[Nicosia]], es troben enclavats dins de l'autoproclamada [[República Turca del Nort de Chipre]] (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti [KKTC])

A la seua volta, els territoris de les bases de sobirania de [[Acrotiri i Dhekelia|Acrotiri]], en el sur de l'illa, i de [[Acrotiri i Dhekelia|Dhekelia]], cap a l'est, estan baix el mando d'un administrador designat pel [[Regne Unit]]. En estos territoris existixen bases militars del govern britànic.

A l'hora, els territoris de les bases de sobirania de [[Acrotiri i Dhekelia|Acrotiri]], en el sur de l'illa, i de [[Acrotiri i Dhekelia|Dhekelia]], cap a l'est, estan baix el mandat d'un administrador designat pel [[Regne Unit]]. En estos territoris existixen bases militars del govern britànic.

<center>

<center>