55
edicions
Canvis
mLlínea 3:
Llínea 3: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Ho he deixat per la mitat. Ho terminaré
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
== Paisos membres ==
{| class="wikitable sortable"
!|Nom del país
!|Capital
!|Data d'adheriment
|-
|{{flagicon|Germany}} '''[[Alemanya]]'''
|[[Berlin]]
|25 de març de 1957
|-
|{{flagicon|Austria}} '''[[Austria]]'''
|[[Viena]]
|1 de giner de 1995
|-
|{{flagicon|Belgium}} '''[[Belgica]]'''
|[[Brusseles]]
|25 de marzo de 1957
|-
|{{flagicon|Bulgaria}} '''[[Bulgària]]'''
|[[Sofia]]
|1 de giner de 2007
|-
|{{flagicon|Chipre}} '''[[Chipre]]'''
|[[Nicosia]]
|1 de maig de 2004
|-
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]'''
|Zagrep
|1 de juliol de 2013
|-
|{{flagicon|Dinamarca}} '''[[Dinamarca]]'''
|[[Copenhague]]
|1 de giner de 1973
|-
|{{flagicon|Slovakia}} '''[[Eslovàquia]]'''
|[[Bratislava]]
|1 de maig de 2004
|-
|{{flagicon|Slovenia}} '''[[Eslovènia]]'''
|[[Liubliana]]
|1 de maig de 2004
|-
|{{flagicon|Spain}} '''[[Espanya]]'''
|[[Madrit]]
|1 de giner de 1986
|-
|{{flagicon|Estonia}} '''[[Estonia]]'''
|[[Tallin]]
|1 de maig de 2004
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|-
|
|
|
|}
==Referències==
==Referències==