2
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}}
{{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}}
No cal dir que esta costum era comú i natural, quan de conquistar ciutats se tractava, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de [[Múrcia]] pel mateix Jaume I:
No cal dir que esta costum era habitual i natural si es tractava de la conquista de ciutats, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de [[Múrcia]] pel mateix Jaume I:
{{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}}
{{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}}
== Composició ==
== Composició ==
La bandera està formada per tres bandes de tela blanca (engroguida en el pas del temps), cosides en vertical. Les dos costures són perfectament perceptibles si es contempla la bandera des de prop.
La bandera està formada per tres bandes de tela blanca (engroguida pel pas del temps), cosides en vertical. Les dos costures són perfectament perceptibles si es contempla la bandera de prop.
La tela central coincidix en les dos franges roges i la blanca-groga del centre, i en la seua part inferior es prolonga respecte de les teles dels costats uns quants centímetros en recte. Les dos teles laterals, que abarquen el restant de barres, estan retallades irregularment i esgarrades en la seua part baixa, conformant en conjunt un extrem inferior aproximadament bocellat.
La tela central coincidix en les dos franges roges i la blanca-groga del centre, i en la seua part inferior se prolonga respecte de les teles dels costats uns quants centímetros en recte. Les dos teles laterals, que abarquen el restant de barres, estan retallades irregularment i esgarrades en la seua part baixa, conformant en conjunt un extrem inferior aproximadament bocellat.
Les quatre barres roges estan simplement pintades sobre la tela de llenç, per a donar-li un aspecte de [[Senyal real|senyal real]] d'[[Aragó]]. Presenta també en la seua part alta una inscripció en castellà ''Año 1238'' a la que s'atribuïx un orige modern.
Les quatre barres roges estan simplement pintades sobre la tela de llenç, per a donar-li un aspecte de [[Senyal real|senyal real]] d'[[Aragó]]. Presenta també en la seua part alta una inscripció en castellà ''Año 1238'' a la qual s'atribuïx un orige modern.
== Mides ==
== Mides ==
== Història ==
== Història ==
Este Penó ha segut objecte de valoracions certament desiguals a lo llarc de la seua història. Com és sabut, en l'actualitat, és objecte de veneració patriòtica i quasi sagrada per cert sector valencià de tendència [[Catalanisme|catalanista]]. Sector que simultàneament sol negar qualsevol llegitimitat històrica i simbòlica a la Real Senyera coronada, bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat Autònoma Valenciana]] des de [[1982]].
Este Penó ha segut objecte de valoracions certament desiguals a lo llarc de la seua història. Com és sabut, en l'actualitat, és objecte de veneració patriòtica i casi sagrada per cert sector valencià de tendència [[Catalanisme|catalanista]]. Sector que simultàneament sol negar qualsevol llegitimitat històrica i simbòlica a la Real Senyera coronada, bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat Autònoma Valenciana]] des de [[1982]].
La sacralisació del Penó arriba, en estos rogles d'opinió, fins al punt de representar-lo gràficament de forma exacta, en els seus retalls irregulars de la seua part inferior (pero sense l'inscripció en castellà de la part superior...).
La sacralisació del Penó arriba, en estos rogles d'opinió, fins al punt de representar-lo gràficament de forma exacta, en els seus retalls irregulars de la seua part inferior (pero sense l'inscripció en castellà de la part superior...).
Alguns investigadors pertanyents ad esta corrent d'opinió ([[Pere Maria Orts]] o [[Pau Viciano]]) afirmen també insistentment (prou erròneament) que l'actual Real Senyera, que acaba en forma bipartida, tenia també originàriament forma bocellada com el Penó... en el provable objectiu de donar-li al Penó de la Conquesta una miqueta més de llegitimitat històrica (i de llevar-li-la de pas a la Senyera, clar).
Alguns investigadors pertanyents ad esta corrent d'opinió ([[Pere Maria Orts]] o [[Pau Viciano]]) afirmen també insistentment (i prou erròneament) que l'actual Real Senyera, que acaba en forma bipartida, tenia també originàriament forma bocellada com el Penó... en el provable objectiu de donar-li al Penó de la Conquesta una miqueta més de llegitimitat històrica (i de llevar-li-la de pas a la Senyera, clar).
L'història del Penó, efectivament, és bonica, pero té un problema important: no hi ha ninguna constància escrita que parle de l'existència del Penó de la Conquista, abans del [[sigle XVI]]. És dir, trescents anys despuix de la seua teòrica confecció.
L'història del Penó, efectivament, és bonica, pero té un problema important: no hi ha cap constància escrita que parle de l'existència del Penó de la Conquista, ans del [[sigle XVI]]. És dir, trescents anys despuix de la seua teòrica confecció.
Esta primera alusió la fa, de forma certament novelesca, [[Pere Antoni Beuter]] en el seu ''Libro segundo de la crónica de España'', publicat en l'any [[1551]]:
Esta primera alusió la fa, de forma certament novelesca, [[Pere Antoni Beuter]] en el seu ''Libro segundo de la crónica de España'', publicat en l'any [[1551]]:
{{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}}
{{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}}
El problema és que res se diu en el Llibre dels Feyts, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de [[Sant Vicent de la Roqueta|Sant Vicent de la Roqueta]].
El problema és que res se diu en el Llibre dels Feyts, ni en cap atre lloc, ans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de [[Sant Vicent de la Roqueta|Sant Vicent de la Roqueta]].
Tampoc és menester dir que en ninguna de les provessons del [[9 d'octubre]] que venien celebrant-se des de l'any [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en ningun acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera de [[Lo Rat Penat]].
Tampoc és menester dir que en ninguna de les provessons del [[9 d'octubre]] que venien celebrant-se des de l'any [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en ningun acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera de [[Lo Rat Penat]].
S'ha de dir que, per estes i atres qüestions, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') allà pel [[sigle IX]]. Est orige llegendari féu furor entre certs historiadors catalans (i no pocs valencians), i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada.
S'ha de dir que, per estes i atres qüestions, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') allà pel [[sigle IX]]. Est orige llegendari feu furor entre certs historiadors catalans (i no pocs valencians), i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada.
No cal dir que no hi ha ninguna font històrica que l'acredite, pero la llegenda, i el debat subsegüent sobre si l'orige inicial de les barres és català o aragonés, ha fet omplir també de forma apassionada moltes pàgines. Sense anar més llunt, la pàgina oficial de les [[Corts d'Aragó|Corts Aragoneses]], en l'apartat de Símbols d'Aragó, tracta el tema de forma molt clara i contundent.
No cal dir que no hi ha cap font històrica que l'acredite, pero la llegenda, i el debat subsegüent sobre si l'orige inicial de les barres és català o aragonés, ha fet omplir també de forma apassionada moltes pàgines. Sense anar més llunt, la pàgina oficial de les [[Corts d'Aragó|Corts Aragoneses]], en l'apartat de Símbols d'Aragó, tracta el tema de forma molt clara i contundent.
Despuix de l'alusió de Beuter, no se troba ninguna atra menció del Penó de la Conquista fins a l'any [[1640]]. [[Marc Antoni Ortí]], en la descripció de les festes del ''Quart Centenari de la conquista'', se referix al Penó com:
Despuix de l'alusió de Beuter, no es troba cap atra menció del Penó de la Conquista fins a l'any [[1640]]. [[Marc Antoni Ortí]], en la descripció de les festes del ''Quart Centenari de la conquista'', se referix al Penó com:
{{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}}
{{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}}
És dir, Ortí creu que el Penó es el mateix que el de Jaume I, simplement, perque ho digué Beuter en l'any [[1538]], i també, perque el Racional ''averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo''... Autèntic método científic... Llàstima que el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta última bandera es conserven fins les factures de la seua elaboració.
És dir, Ortí creu que el Penó és el mateix que el de Jaume I, simplement, perque ho digué Beuter en l'any [[1538]], i també, perque el Racional ''averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo''... Autèntic método científic... Llàstima que el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta última bandera es conserven fins les factures de la seua elaboració.
El seu nét Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en les que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la que l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa sino repetir les referències del seu yayo, sense afegir res més.
El seu net Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la qual l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa sino repetir les referències del seu yayo, sense afegir res més.
De les diverses descripcions de les banderes presents en la Casa de la Ciutat en el [[sigle XIX]], sabem que el Penó de la Conquista ya es trobava entre elles. És el Marqués de Cruïlles qui dona l'explicació ad este fet, en la seua Guía de l'any [[1876]]. Despuix de repetir les asseveracions de Beuter i els dos Ortins, i d'afirmar, com a indiscutible prova de la seua autenticitat, que ''"jamás se ha contradicho la identidad de este apreciable lienzo"'' (un atre al que li agradava el método científic), diu que:
De les diverses descripcions de les banderes presents en la Casa de la Ciutat en el [[sigle XIX]], sabem que el Penó de la Conquista ya es trobava entre elles. És el Marqués de Cruïlles qui dona l'explicació ad este fet, en la seua Guía de l'any [[1876]]. Despuix de repetir les asseveracions de Beuter i els dos Ortins, i d'afirmar, com a indiscutible prova de la seua autenticitat, que ''"jamás se ha contradicho la identidad de este apreciable lienzo"'' (un atre a qui li agradava el método científic), diu que:
{{Cita|Este lienzo estuvo colgado de la bóveda de dicha iglesia á la manera que muchos otros pendones no menos históricos lo están todavía en semejantes sitios. Aun permaneció como mirado con indiferencia algun tiempo despues de la esclaustracion de 1835; y al disponerse el derribo del saliente que dicha iglesia tenia á la parte de la valle, y de que se creyó útil así para la fortificacion como para comodidad del tránsito, fué transportado á las casas Consistoriales, siéndonos notoria esta circunstancia é identidad por informe verbal del mismo empleado que lo recibió. En l'any 1838 se dispuso una urna de cristales en forma de pirámide donde se conserva haciendo juego con la bandera de la ciudad, á los lados del retrato del rey á quien arrancó lágrimas de agradecimiento á Dios la vista de los brillantes colores de este pendon real}}
{{Cita|Este lienzo estuvo colgado de la bóveda de dicha iglesia á la manera que muchos otros pendones no menos históricos lo están todavía en semejantes sitios. Aun permaneció como mirado con indiferencia algun tiempo despues de la esclaustracion de 1835; y al disponerse el derribo del saliente que dicha iglesia tenia á la parte de la valle, y de que se creyó útil así para la fortificacion como para comodidad del tránsito, fué transportado á las casas Consistoriales, siéndonos notoria esta circunstancia é identidad por informe verbal del mismo empleado que lo recibió. En l'any 1838 se dispuso una urna de cristales en forma de pirámide donde se conserva haciendo juego con la bandera de la ciudad, á los lados del retrato del rey á quien arrancó lágrimas de agradecimiento á Dios la vista de los brillantes colores de este pendon real}}
{{Cita|eixe penó que mai havia representat res per als valencians, fins al punt que cap croniste l'havia descrit de manera adequada, guanyà un relleu importantíssim, equiparant-se en importància a la Real Senyera, junt a la qual fon guardat}}
{{Cita|eixe penó que mai havia representat res per als valencians, fins al punt que cap croniste l'havia descrit de manera adequada, guanyà un relleu importantíssim, equiparant-se en importància a la Real Senyera, junt a la qual fon guardat}}
Tant el Penó com la Real Senyera reaparegueren definitivament en les festes del centenari de 1838, i va ser comú a partir de finals del [[sigle XIX]] representar-los junts en diversos gravats.
Tant el Penó com la Real Senyera reaparegueren definitivament en les festes del centenari de 1838, i va ser habitual a partir de finals del [[sigle XIX]] representar-los junts en diversos gravats.
Eixa és l'història del Penó, sense entrar en époques més modernes que requeririen un tractament més ampli.
Eixa és l'història del Penó, sense entrar en époques més modernes que requeririen un tractament més ampli.
Ha de dir-se que, davant la falta de testimonis concloents que acrediten l'antiguetat del Penó, sol recórrer-se com a justificació històrica al material rudimentari en que està confeccionat el Penó (llenç o estamenya, sobre el que simplement se pintaren les barres) com a prova de que podria ser perfectament el mateix que es va fabricar ràpidament, en els primers materials que es trobaren, per a hissar-lo en la Torre del Temple.
Ha de dir-se que, davant la falta de testimonis concloents que acrediten l'antiguetat del Penó, se sol recórrer com a justificació històrica, al material rudimentari en que està confeccionat el Penó (llenç o estamenya, sobre el qual simplement se pintaren les barres) com a prova de que podria ser perfectament el mateix que es va fabricar ràpidament, en els primers materials que es trobaren, per a hissar-lo en la Torre del Temple.
Igualment, solen enarborar-se les pintures gòtiques del [[Castell d'Alcanyís|castell d'Alcanyís]] (pintades en el [[sigle XIV]], un segle despuix de la conquista de Valéncia) com a prova de que el Penó de la Conquista té el mateix disseny abocellat que les banderes que es veuen en una de les pintures, hissades en una fortalea que teòricament representa la ciutat de Valéncia conquistada per Jaume I.
Igualment, solen enarborar-se les pintures gòtiques del [[Castell d'Alcanyís|castell d'Alcanyís]] (pintades en el [[sigle XIV]], un sigle més tart de la conquista de Valéncia) com a prova de que el Penó de la Conquista té el mateix disseny abocellat que les banderes que es veuen en una de les pintures, hissades en una fortalea que teòricament representa la ciutat de Valéncia conquistada per Jaume I.
El primer problema és que, no són una, sino dos, les banderes barrades que onegen sobre la ciutat de Valéncia. El segon, que les banderes representades en les pintures tenen a soles tres barres (no quatre), i ademés, l'estandart que acompanya a Jaume I només ne té dos (hi ha, com és sabut, una polèmica secundària sobre el número de barres que tenia originàriament la Senyera del Regne de Valéncia.
El primer problema és que no són una, sino dos, les banderes barrades que onegen sobre la ciutat de Valéncia. El segon, que les banderes representades en les pintures tenen a soles tres barres (no quatre), i ademés, l'estandart que acompanya a Jaume I només ne té dos (hi ha, com és sabut, una polèmica secundària sobre el número de barres que tenia originàriament la Senyera del Regne de Valéncia.
En definitiva, una història molt bonica, la del Penó.
En definitiva, una història molt bonica, la del Penó.
Joan Fuster en, Comentarios sobre la Historia de Valencia de Beuter diu: Beuter solía dejarse llevar por la imaginación: unas veces por la de los autores precedentes, y otras, !ay¡, por la propia. Le faltaba sentido crítico, en la selección de las fuentes.
Joan Fuster en, Comentarios sobre la Historia de Valencia de Beuter diu: Beuter solía dejarse llevar por la imaginación: unas veces por la de los autores precedentes, y otras, !ay¡, por la propia. Le faltaba sentido crítico, en la selección de las fuentes.
2º Es del tot increible que algo tant important com la bandera del fundador del regne, permaneixquera trescents anys en l'anonimat, sense cap referencia en documents i sobre tot en la tradicio popular, sent la Real Senyera i no el Peno qui va presidir la celebracio d'eixe any i dels posteriors dasta hui.
2º És del tot increible que una cosa tant important com la bandera del fundador del regne, permaneixquera trescents anys en l'anonimat, sense cap referència en documents i sobre tot en la tradicio popular, sent la Real Senyera i no el Penó la que va presidir la celebració d'eixe any i dels posteriors fins a hui.
3º Alfons X el Savi, casat en 1244 en Violant d'Arago, filla de don Jaume diu: Los pendones, anchos por el asta y agudos por el batiente, eran para los maestres de las órdenes militares y para quienes mandasen de cincuenta a cien caballeros. Mentres eren les banderes les que permaneixien junt al rei.
3º Alfons X el Savi, casat en 1244 en Violant d'Aragó, filla d'En Jaume diu: Los pendones, anchos por el asta y agudos por el batiente, eran para los maestres de las órdenes militares y para quienes mandasen de cincuenta a cien caballeros. Mentres eren les banderes les que permaneixien junt al rei.
4º En absolutament tots els gravats, documents, pergamins, taulells, monedes, primers quadros historics, portularis i cintes de seda lacrades en la documentacio real, anterior a 1377 (Pere el Ceremonios), les barres o pals son dos i no quatre com du el Peno, lo que nos demostra clarament, l'impossibilitat de perteneixer a l'epoca de la conquista.
4º En absolutament tots els gravats, documents, pergamins, taulells, monedes, primers quadros històrics, portularis i cintes de seda lacrades en la documentació real, anterior a 1377 (Pere el Ceremonios), les barres o pals són dos i no quatre com du el Penó, lo que nos demostra clarament, l'impossibilitat de pertànyer a l'época de la conquista.
5º La tela i la pintura no son les utilisades en el sigle XII, sino molt posteriors lo que explica que despres de set sigles i mig, tres d'ells en absolut abando el seu estat de conservacio siga acceptable, al contrari que alguns portularis que sent varios sigles posteriors i sempre conservats en archius en condicions optimes han perdut practicament tot el color com a conseqüencia del pas del temps.
5º La tela i la pintura no són les utilisades en el sigle XII, sino molt posteriors lo que explica que passats sèt sigles i mig, tres d'ells en absolut abandó, el seu estat de conservació siga acceptable, al contrari que alguns portularis que sent alguns sigles posteriors i sempre conservats en archius en condicions òptimes, han perdut practicament tot el color com a conseqüencia del pas del temps.
En el sigle XXI, disponem d'investigacio i mijos tecnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera historia de la Corona d'Arago i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres mes en serio les fabules creades per cronistes o historiadors romantics i creadors de falses reliquies que les fonts series i documentades, per que estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidencia}}
En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència}}
== Vore també ==
== Vore també ==