Canvis

Per a la série dels Retrats dels espanyols ilustres en un epítom de les seues vides, ambiciosa empresa portada a terme per l'Imprenta Real i la Calcografia Nacional entre 1791 i 1819, va proporcionar els retrats de Diego García de Paredes i Pablo de Céspedes, traçats sobre dibuixos de José Maea, i el del pare Bartolomé de las Casas, per dibuix del seu germà José.​

Per a la série dels Retrats dels espanyols ilustres en un epítom de les seues vides, ambiciosa empresa portada a terme per l'Imprenta Real i la Calcografia Nacional entre 1791 i 1819, va proporcionar els retrats de Diego García de Paredes i Pablo de Céspedes, traçats sobre dibuixos de José Maea, i el del pare Bartolomé de las Casas, per dibuix del seu germà José.​

Participà també en setze planches en l'edició del [[En Quixot|Quixot]] de [[1797]], incloent el retrat de [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] que precedix a l'estudi de la seua obra, de nou sobre un dibuix del seu germà José.​ Atres dèu planches en episodis del Quixot, sobre dibuixos de José Ribelles, varen ilustrar la posterior edició feta en la mateixa Imprenta Real en [[1819]], despuix de la mort del gravador, fidels al text cervantí pero artísticament mediocres.

Participà també en setze planches en l'edició del [[En Quixot|Quixot]] de [[1797]], incloent el retrat de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] que precedix a l'estudi de la seua obra, de nou sobre un dibuix del seu germà José.​ Atres dèu planches en episodis del Quixot, sobre dibuixos de José Ribelles, varen ilustrar la posterior edició feta en la mateixa Imprenta Real en [[1819]], despuix de la mort del gravador, fidels al text cervantí pero artísticament mediocres.

Tomás López Enguidanos és també l'autor de les primeres estampes dedicades al Dos de Maig, en les que arreplegava en quatre gravats els episodis centrals del drama vixcut pel poble de Madrit: l'alçament popular front al Palau Real, la defensa del Parc d'Artilleria per *Daoiz i *Velarde, l'enfrontament en les tropes franceses en la Porta del Sol i els fusilaments en el Prat, donant en tots ells àmplia participació a l'element popular com a protagoniste de l'alçament. Les estampes varen ser eixecutades provablement a mitan de 1813 puix la Gasseta de Madrit de l'11 de juny d'eixe any informava del proyecte en el que es recuperava un atre anterior, de novembre de 1808, i els dibuixos podrien ser del propi gravador, que firma l'estampa de l'alçament popular front al [[Palau Real de Madrit|Palau Real]] T. L. Enguidanos inv. t., encara que també s'ha apuntat la participació en ells de Vicente López. No obstant, tant la data com l'autor dels dibuixos han segut objecte de controvèrsia, atribuint-se en alguna ocasió els dissenys a José Ribelles, que firma com a dibuixant una còpia posterior, gravada per Alejandro Blanco i Assensio,​ o a l'arquitecte de la Vila de Madrit Ángel Monasterio, presumint-se en este cas que hagueren pogut adornar el cenotafi erigit en [[1811]] pels madrilenys refugiats en Càdis, en ocasió del tercer aniversari dels successos commemorats.

Tomás López Enguidanos és també l'autor de les primeres estampes dedicades al Dos de Maig, en les que arreplegava en quatre gravats els episodis centrals del drama vixcut pel poble de Madrit: l'alçament popular front al Palau Real, la defensa del Parc d'Artilleria per *Daoiz i *Velarde, l'enfrontament en les tropes franceses en la Porta del Sol i els fusilaments en el Prat, donant en tots ells àmplia participació a l'element popular com a protagoniste de l'alçament. Les estampes varen ser eixecutades provablement a mitan de 1813 puix la Gasseta de Madrit de l'11 de juny d'eixe any informava del proyecte en el que es recuperava un atre anterior, de novembre de 1808, i els dibuixos podrien ser del propi gravador, que firma l'estampa de l'alçament popular front al [[Palau Real de Madrit|Palau Real]] T. L. Enguidanos inv. t., encara que també s'ha apuntat la participació en ells de Vicente López. No obstant, tant la data com l'autor dels dibuixos han segut objecte de controvèrsia, atribuint-se en alguna ocasió els dissenys a José Ribelles, que firma com a dibuixant una còpia posterior, gravada per Alejandro Blanco i Assensio,​ o a l'arquitecte de la Vila de Madrit Ángel Monasterio, presumint-se en este cas que hagueren pogut adornar el cenotafi erigit en [[1811]] pels madrilenys refugiats en Càdis, en ocasió del tercer aniversari dels successos commemorats.