− | De família noble encara que no acabalada, estava destinat a servir a l'Iglésia, pero va abandonar pronte els estudis religiosos en [[Granada]], traslladant-se a Madrit per a dedicar-se a estudiar jurisprudència. En l'invasió napoleònica va passar al seu servici ocupant en [[Andalusia]] distints càrrecs. Donada la seua condició d'afrancesat, en [[1812]] es va traslladar a [[París]] a on va completar la seua formació per mig de l'estudi de les obres dels clàssics, [[Horacio]] principalment, del que va traduir al castellà les seues obres. Esta traducció d'Horacio va ser comentada al seu regrés a [[Espanya]] per Andrés Bello en un celebrat artícul sobre la traducció. Bello califica a Javier de Burgos de ''dèbil traductor i excelent comentariste d'Horacio''. Anys més tart, en [[1844]] va publicar una revisió d'esta obra que en les seues imperfeccions seguix sent un referent, entre atres coses per l'utilisació de l'[[estrofa sàfica]] en versos solts. | + | De família noble encara que no acabalada, estava destinat a servir a l'Iglésia, pero va abandonar pronte els estudis religiosos en [[Granada]], traslladant-se a Madrit per a dedicar-se a estudiar jurisprudència. En l'invasió napoleònica va passar al seu servici ocupant en [[Andalusia]] distints càrrecs. Donada la seua condició d'afrancesat, en l'any [[1812]] es va traslladar a [[París]] a on va completar la seua formació per mig de l'estudi de les obres dels clàssics, [[Horacio]] principalment, del que va traduir al castellà les seues obres. Esta traducció d'Horacio va ser comentada al seu regrés a [[Espanya]] per Andrés Bello en un celebrat artícul sobre la traducció. Bello califica a Javier de Burgos de ''dèbil traductor i excelent comentariste d'Horacio''. Anys més tart, en [[1844]] va publicar una revisió d'esta obra que en les seues imperfeccions seguix sent un referent, entre atres coses per l'utilisació de l'[[estrofa sàfica]] en versos solts. |