804
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{ortografia}}
{{ortografia}}
La '''Mammillaria''' es un gener de la familia dels cactus un poc especial, pero prou variable. Ocupa l'estat de [[Mexic]], sudoest dels [[EEUU]] i llocs d'America central, escapant-se algunes poques al nort de l'[[America]] del Sur.
La '''Mammillaria''' es un genero de la familia dels cactus un poc especial, pero prou variable. Ocupa l'estat de [[Mexic]], suroest dels [[EEUU]] i llocs d'America central, escapant-se algunes poques al nort de l'[[America]] del Sur.
Comprén mes o manco unes 175 especies ”tipo” i unes poques mes de 300 si contem les subespecies. Dona't el seu comportament i variabilitat en l'especiacio a través de una llinea horissontal de desenrroll en l'evolucio, lo mes paregut a una deriva genética per desplaçament, s'ha incorporat al seu estudi el concepte de serie, que incloïx totes les especies i subespecies relacionades entre si i desenrollades per la deriva genética.
Comprén mes o manco unes 175 especies ”tipo” i unes poques mes de 300 si contem les subespecies. Donat el seu comportament i variabilitat en l'especiacio a través d'una llinea horisontal de desenroll en l'evolucio, lo mes paregut a una deriva genetica per desplaçament, s'ha incorporat al seu estudi el concepte de serie, que inclou totes les especies i subespecies relacionades entre si i desenrollades per la deriva genetica.
El gener Mammillaria es descrit per [[Adrian Haworth]] en 1812, referint-se a l'especie que hui es nomena com a Mammillaria mammillaris.
El genero Mammillaria es descrit per [[Adrian Haworth]] en 1812, referint-se a l'especie que hui es nomena com a Mammillaria mammillaris.
*El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mammelles. Unes jovenils i atres madures, albarginades.
*El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mamelles. Unes jovenils i atres madures, albarginades.
*De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que en existixen francament columnars des del seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme, pero sempre ocupant superficialment el terreny. El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt poquetes excepcions es mantenen solitaries.
*De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que n'existixen francament columnars des del seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme, pero sempre ocupant superficialment el terreny. El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt poquetes excepcions es mantenen solitaries.
*Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletossa que es solidifica, i encara que no s'ha pogut averiguar si tracta d'evitar la perdua de liquit, estanyant la ferida per un mos o traumatisme o per a aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per hervivorisme, o per les dos coses a la volta.
*Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletosa que es solidifica, i encara que no s'ha pogut averiguar si tracta d'evitar la perdua de liquit, estanyant la ferida per un mos o traumatisme o per a aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per herbivorisme, o per les dos coses a la volta.
*Els cactus "coronats" tenen la particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en el apiç, lo qual els dona un aspecte de reixos en corona de flors (o hawaianes).
*Els cactus "coronats" tenen la particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en l'apiç, lo qual els dona un aspecte de reis en corona de flors (o hawayanes).
Aço es degut a que el seu creiximent part d'un punt i s'esten de forma circular i concentrica, per lo que alcança la madurea de fructificacio en l'anell situat a certa distancia del pol, florint molt freqüentment a la vegada i en circul. Este tipo de creiximent podriem imaginar-nos-lo visualment observant el moviment d'una manega que tornem del revés.
*Es també prou frequent i constant en algunes especies la divisio dicotoma del pol de creiximent, formant en poquets anys dos cossos i, trobant-nos en tota una colonia que ha escomençat d'un cos a soles, per divisions succesives.
*Es també prou freqüent i constant en algunes especies la divisio dicotoma del pol de creiximent, formant en poquets anys dos cossos i, trobant-nos en tota una colonia que ha escomençat d'un cos assoles, per divisions succesives.
*Un fenomen diferent, menys frequent, i que es manifesta a vegades en tot el regne vegetal es, en este cas, el creiximent, en conte de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats d'una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes.
*Un fenomen diferent, menys frequent, i que es manifesta a vegades en tot el regne vegetal es, en este cas, el creiximent, en conte de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats d'una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes.
*Els fruts, globossos o en forma abastonada, en sa majoria rojos, que apareixen en el puesto de les flors i, per tant formant també una corona, pot ser mes cridanera que les flors encara. Totes es poden menjar i en [[Mexic]] les nomenen chilitos, en un gust acit i algo dolç. Normalment están plenes de llavors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i netejar, ya que moltes vegades, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio. Una vegada aislades i seques, poden plantar-se, cobrint-les en una capeta fina d'arena de granulometria pareguda al tamany de la llavor i, en una grossaria del doble del mateix.
*Els fruts, globosos o en forma abastonada, en sa majoria rojos, que apareixen en el lloc de les flors i, per tant formant també una corona, pot ser mes cridanera que les flors encara. Totes es poden menjar i en [[Mexic]] les nomenen chilitos, en un gust acit i una miqueta dolç. Normalment están plenes de llavors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i netejar, ya que moltes vegades, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio. Una vegada aillades i seques, poden plantar-se, cobrint-les en una capeta fina d'arena de granulometria pareguda al tamany de la llavor i, en una grossaria del doble del mateix.
S'aconsella mantindre-les a l'ombra pero certament es suficient en que estiguen protegides en les primeres semanes del sol directe i del vent de ponent, en una certa humitat, donat que la seua epidermis es molt fina i falta de cuticula. En la naturalea creixen a l'ampar i al peu dels seus progenitors i en les macetes solen germinar al costat de sa mare en facilitat a soles en que es prenguen alguna mida de precaucio, com per eixemple que la terra no es mantinga molts dies seca.
S'aconsella mantindre-les a l'ombra pero certament es suficient en que estiguen protegides en les primeres semanes del sol directe i del vent de ponent, en una certa humitat, donat que la seua epidermis es molt fina i falta de cuticula. En la naturalea creixen a l'ampar i al peu dels seus progenitors i en els cossiets solen germinar al costat de sa mare en facilitat assoles en que es prenguen alguna mida de precaucio, com per eixemple que la terra no es mantinga molts dies seca.
== Existencia de la Mammillaria ==
== Existencia de la Mammillaria ==
Per a explicar l'existencia de la Mammillaria seria necessari realisar un repas del desenrroll del reine vegetal, una chicoteta fitohistoria, per a comprendre com ha arrivat, prou recentment parlant, en temps geologics, a apareixer sobre la terra la familia de les cactacees.
Per a explicar l'existencia de la Mammillaria sería necessari realisar un repas del desenrroll del regne vegetal, una chicoteta fitohistoria, per a comprendre com ha arribat, prou recentment parlant, en temps geologics, a apareixer sobre la terra la familia de les cactacees.
La vida, tant animal, com vegetal, escomençá en l'aigua i pot ser per aixó, eixa es la composició de qualsevol ser viu en un 80-90%. En aquell moment, una senzilla membrana separava el complex viu de l'aigua de l'entorn. Conforme s'anaven diversificant i complicant eixos sistemes de vida o sistemes vius, la seua relació en el mig es fea mes dirigida, mes controlada, mes entropica i mes egoista, traguent un major rendiment de tot lo que es trobava al voltant.
La vida, tant animal, com vegetal, escomençà en l'aigua i potser per aixó, eixa es la composició de qualsevol ser viu en un 80-90%. En aquell moment, una senzilla membrana separava el complex viu de l'aigua de l'entorn. Conforme s'anaven diversificant i complicant eixos sistemes de vida o sistemes vius, la seua relació en el mig es fea mes dirigida, mes controlada, mes entropica i mes egoista, traguent un major rendiment de tot lo que es trobava al voltant.
En este cas, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents, a través i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separador i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d'unes conduccions esclerotissaes per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.
En este cas, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualosos costers, les vores de les corrents i les estancades i intermitents, a través i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aillant, separador i una fijació al terreny mijant uns ancorages, ademes d'unes conduccions esclerotisades per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos cap a la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.
Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats, per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de hifes extesses, que ocupen un volum de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.
Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per l'absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats, per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt possible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o potser d'una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de hifes esteses, que ocupen un volum de terra molt gran, comparativament, i que els servíren al mateix temps per al seu ancorage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.
En eixe punt es desenrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, l'aigua i l'aire com actors principals, i al mateix temps , es va formant la vascularitat, el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors, etc, quan tot aixó està instalat en la terra, no se sap si, continuant el camí mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen patir unes elevacions i unes desertissacions, la consequiencia fon que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.
En eixe punt es desenrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, l'aigua i l'aire com actors principals, i al mateix temps , es va formant la vascularitat, el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la diferenciacio del genero en els organs de les flors, etc, quan tot aixó està instalat en la terra, no se sap si, continuant el cami mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen patir unes elevacions i unes desertisacions, la conseqüencia fon que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.
En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenrroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra.
En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorbix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix l'absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra.
Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig per a ser utilissat durant la segona part.
Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almagasenament d'un producte intermig per a ser utilisat durant la segona part.
Per a evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages, i, en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per la nit per a absorvir el CO2, (per la nit en que, justament en l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio d'aigua). Llavors, fabriquen i almagasenen un acit, el malic que, al dia següent, ya en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen en els seus sucres, en el seu aliment.
Per a evitar la perdua de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metros d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que n'hi ha en eixos parages, i, en un contingut casi nul d'humitat en l'ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per la nit per a absorbir el CO2, (per la nit en que, justament en l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio d'aigua). Llavors, fabriquen i almagasenen un acit, el malic que, a l'endema, ya en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen en els seus sucres, en el seu aliment.
Este sistema, artilugi o trampeta, es diu CAM, perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees. Vol dir Metabolisme acit de les crassulacees, i lo d'acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula.
Este sistema, artifici o trampeta, es diu CAM, perque els anglesos ho trovaren en les crassulacees. Vol dir Metabolisme acit de les crassulacees, i lo d'acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula.
Entre els 1000 i 3000 metres d'altitut (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir, periodos de sequera de mes de sis mesos o periodos de pluja de dos a tres mesos.
Entre els 1000 i 3000 metres d'altitut (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir, periodos de sequera de mes de sis mesos o periodos de pluja de dos a tres mesos.