Canvis

295 bytes afegits ,  16:45 13 maig 2018
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Biografia|
 +
| nom = Stephen William Hawking
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]
 +
| ocupació = Físic
 +
| data_naix = 8 de giner de [[1942]] 
 +
| lloc_naix = [[Oxford]], [[Regne Unit]]
 +
| data_mort = 14 de març de [[2018]]
 +
| lloc_mort = [[Cambridge]], [[Regne Unit]]
 +
}}
 
'''Stephen William Hawking''' ([[Oxford]], [[Regne Unit]], 8 de giner de [[1942]] - [[Cambridge]], [[Regne Unit]], 14 de març de [[2018]])​ fon un físic teòric, astrofísic, cosmòlec i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants varen consistir en aportar, junt en Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats d'espai-temps en el marc de la relativitat general i la predicció teòrica de que els forats negres emetrien radiació,​ lo que es coneix hui en dia com a radiació de Hawking (o a voltes radiació Bekenstein-Hawking). Una de les principals característiques de la seua personalitat fon la seua contribució al debat científic, a voltes apostant públicament en atres científics, el cas més conegut és la seua participació en la discussió sobre la conservació de l'informació en els forats negres.
 
'''Stephen William Hawking''' ([[Oxford]], [[Regne Unit]], 8 de giner de [[1942]] - [[Cambridge]], [[Regne Unit]], 14 de març de [[2018]])​ fon un físic teòric, astrofísic, cosmòlec i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants varen consistir en aportar, junt en Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats d'espai-temps en el marc de la relativitat general i la predicció teòrica de que els forats negres emetrien radiació,​ lo que es coneix hui en dia com a radiació de Hawking (o a voltes radiació Bekenstein-Hawking). Una de les principals característiques de la seua personalitat fon la seua contribució al debat científic, a voltes apostant públicament en atres científics, el cas més conegut és la seua participació en la discussió sobre la conservació de l'informació en els forats negres.
  
25 112

edicions