Canvis

El gener Mammillaria es descrit per [[Adrian Haworth]] en 1812, referint-se a l'especie que hui es nomena com a Mammillaria mammillaris.

El gener Mammillaria es descrit per [[Adrian Haworth]] en 1812, referint-se a l'especie que hui es nomena com a Mammillaria mammillaris.

    

    

*1-El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mammelles. Unes jovenils i atres maüres, albarginaes.......

*El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mammelles. Unes jovenils i atres maüres, albarginaes.......

*2-De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que en existixen francament columnars desde el seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme , pero sempre ocupant superficialment el terreign.  El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt  poquetes excepcions  es mantenen solitaries.

*De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que en existixen francament columnars desde el seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme , pero sempre ocupant superficialment el terreign.  El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt  poquetes excepcions  es mantenen solitaries.

*3-Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletossa qu'es solidifica, i encara que no he pogut averiguar si es tracta d'evitar la perdua de liquit,  estanyant la ferida per un mos o traumatisme o,  per aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per hervivorisme  (O per les dos coses a la vegá....) que pot ser lo mes facil.....

*Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletossa qu'es solidifica, i encara que no he pogut averiguar si es tracta d'evitar la perdua de liquit,  estanyant la ferida per un mos o traumatisme o,  per aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per hervivorisme  (O per les dos coses a la vegá....) que pot ser lo mes facil.....

*4-En el titul de la charrá s'ha incloit “eixos cactus coronats”, degut a la seua particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en el apiç, lo qu els dona un aspecte de reissos en corona de flors (o hawaianes...)  

*En el titul de la charrá s'ha incloit “eixos cactus coronats”, degut a la seua particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en el apiç, lo qu els dona un aspecte de reissos en corona de flors (o hawaianes...)  

Aco es degut a que el seu creiximent part de un punt i s'exten de forma circular y concentrica, per lo que alcança la madurea de fructificacio en el anell situat a certa distancia del pol, florint molt frequentment a la vegá i en circul.

Aco es degut a que el seu creiximent part de un punt i s'exten de forma circular y concentrica, per lo que alcança la madurea de fructificacio en el anell situat a certa distancia del pol, florint molt frequentment a la vegá i en circul.

Este tipo de creiximent podriem imaginarmoslo visualment observant el moviment de una manega que tornem del revés.

Este tipo de creiximent podriem imaginarmoslo visualment observant el moviment de una manega que tornem del revés.

*5-Es també prou frequent i, constant en algunes especies la divissio dicotoma del pol de creiximent, formant en poquets anys dos cossos i, trobantmos en tota una colonia que ha escomençat de un cos a soles, per divisions succesives.

*Es també prou frequent i, constant en algunes especies la divissio dicotoma del pol de creiximent, formant en poquets anys dos cossos i, trobantmos en tota una colonia que ha escomençat de un cos a soles, per divisions succesives.

*6-Un fenomen diferent, menos frequent, i qu'es manifesta a vegaes en tot el reigne vegetal es  

*Un fenomen diferent, menos frequent, i qu'es manifesta a vegaes en tot el reigne vegetal es  

En este cas, el creiximent, en puesto de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats de una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes . (FOTO)

En este cas, el creiximent, en puesto de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats de una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes . (FOTO)

*7-Els fruts, globossos o en forma abastoná, en sa majoria rojos, que apareixen en el puesto de les flors i, per tant formant també una corona pot ser mes cridanera que les flors encara.Totes es poden menjar i que en Mexic anomenen chilitos,(FOTO) en un gust acit i algo dolç.  Normalment están plens de llabors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i llavar, ya que moltes vegaes, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio.......

*Els fruts, globossos o en forma abastoná, en sa majoria rojos, que apareixen en el puesto de les flors i, per tant formant també una corona pot ser mes cridanera que les flors encara.Totes es poden menjar i que en Mexic anomenen chilitos,(FOTO) en un gust acit i algo dolç.  Normalment están plens de llabors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i llavar, ya que moltes vegaes, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio.......

Una vegá aislaes i seques, poden plantarse, cobrintles en una capeta fina de arena de granulometria pareguda al tamany de la llabor i, en una grossaria del doble del mateix.

Una vegá aislaes i seques, poden plantarse, cobrintles en una capeta fina de arena de granulometria pareguda al tamany de la llabor i, en una grossaria del doble del mateix.