| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | Conferencia en el Jardi Botanic de Valencia sobre un géner de cactus "MAMMILLARIES, EIXOS CACTUS CORONATS...."
| + | La '''Mammillaria''' es un gener de la familia dels cactus un poc especial, pero prou variable. |
| | | | |
| − | Bona vesprá a tots, i, quan dic a tots, vullc dir a soles i exactament aixo , ya que no m'agrá eixa bobá hui en moda, de diferenciar el gener en casi totes les paraules....
| + | Per a explicar l'existencia de la Mammillaria seria necessari realisar un repas del desenrroll del reine vegetal, una chicoteta fitohistoria, per a comprendre com ha arrivat, prou recentment parlant, en temps geologics, a apareixer sobre la terra la familia de les cactacees. |
| | | | |
| | + | La vida, tant animal com vegetal escomençá en l'aigua i pot ser per aixó, eixa es la composició de qualsevol ser viu en un 80-90%. En aquell moment, una senzilla membrana separava el complex viu de l'aigua de l'entorn. Conforme s'anaven diversificant i complicant eixos sistemes de vida o sistemes vius, la seua relació en el mig es fea mes dirigida, mes controlada, mes entropica i mes egoista, traguent un major rendiment de tot lo que es trobava al voltant. |
| | | | |
| − | Soc mes home de ploma, en el bon sentit, en el de escriure.... i, en tot cas de discussio i coloqui que de discurssos.... per lo que la major part del temps llegiré, encara que procurare fer.ho dissimuladament, de manera que no es note massa, i tambe procurant que siga curt, breu i amé.... deixant prou de temps pera vore les fotos d'estos vegetals que son una maravella i en unes flors que son un regal per a la vista.
| + | En el cas que nos ocupa, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents, a través i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separador i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d'unes conduccions esclerotissaes per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra. |
| | | | |
| | + | Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats, per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen de una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de hifes extesses, que ocupen un volum de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també , degut a sa gran superficie, pera l'absorcio d'aigua i nutrients..... |
| | | | |
| − | Com esteu comprobant, esta charrá la faig en valenciá, en el valenciá dels meus pares, incult pera alguns, per lo que demane perdó als universitaris que han depres un llenguage que diuen cult, perque pot ser n'hi hauran algunes paraules i giros que no les comprendrán en principi, encara que crec que sí, dins del context.....
| + | En eixe punt es desenrrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, el aigua i el aire com actors principals , i al mateix temps es va formant la vascularitat,el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors. ...etc....i......, quan tot aixó está instalat en la terra, no SE SI CONTINUANT el camí mampress d'ocuparla tota cada vegá mes llunt del aigua originaora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen sufrir unes elevacións i unes desertissacions, la consequiencia va ser que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, pense que majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic. |
| | | | |
| − | Bo, anem a fer una charraeta sobre un gener de la familia dels cactus un poc especial, pero prou variable qu'es nomena MAMMILLARIA.
| + | En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenrroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra. |
| | | | |
| − | Abans, escomençarem fent un repas del desenrroll del reine vegetal , una chicoteta fitohistoria, pera comprendre com ha arrivat ,prou recentment parlant en temps geologics, a apareixer sobre la terra la familia de les cactacees.....
| + | Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig per a ser utilissat durant la segona part. |
| | | | |
| − | | + | Per a evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages, i, en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per LA NIT PERA ABSORVIR el CO2 , (per la nit en que, justament en l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio d'aigua) .Entonces, fabriquen i almacenen un acit, el malic que, al dia siguient, YA en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen en els seus sucres, en el seu aliment. |
| − | La vida, tant animal com vegetal escomençá en el aigua i pot ser per aixó, eixa es la composició de qualsevol ser viu en un 80-90%.
| |
| − | En eixe moment, en aquell moment, una senzilla membrana separaba el complex viu del aigua del entorn. Conforme s'anaven diversificant i complicant ixos sistemes de vida o sistemes vius, la seua relació en el mig es fea mes dirigida, mes controlá, mes entropica i mes egoista, per dir.ho d' alguna manera, traguent un major rendiment de tot lo qu'es trovaba en derredor.
| |
| − | | |
| − | En el cas que mos ocupa, els vegetals escomençaren a eixir del aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents ,a través i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separaor i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d' unes conduccions esclerotissaes pera mantindres drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, paca la fosquetat, enfondanse en la terra.......
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | Hui en dia es reconeix prou generalisadament que al igual que la adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats, per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen de una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de hifes extesses, que ocupen un volum de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també , degut a sa gran superficie, pera l'absorcio d'aigua i nutrients.....
| |
| − | | |
| − | En eixe punt es desenrrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, el aigua i el aire com actors principals , i al mateix temps es va formant la vascularitat,el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors. ...etc....i......, quan tot aixó está instalat en la terra, no SE SI CONTINUANT el camí mampress d'ocuparla tota cada vegá mes llunt del aigua originaora, o be per REGRESSIO de les plantes que ocupaven uns llocs que varen sufrir unes elevacións i unes desertissacions, LA CONSEQUENCIA va ser que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, pense que majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic......
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Anem a fer ara un chicotet recordatori de lo que, en una planta, digam NORMAL (d'alguna manera n'hi ha que nomenarles) ,es produix la seua alimentació....
| |
| − | | |
| − | En la fotosintesis de les plantes C3 (tornem a dir el paraulo) NORMALS, s'absorbix CO2 per els estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que nessiten pera el seu desenrroll, lliurant OXIGEN. Existix ,en certes condicions, un fenomen contrari i a vegaes simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i, gracies a Deu, la emissio del OXIGEN NECESSARI pera nostra vida en la terra, COM MOLT animals que som.... FOTO
| |
| − | | |
| − | Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes, han inventat es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig pera ser utilissat durant la segona part ...M'explicaré
| |
| − | | |
| − | Pera evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages, i, en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per LA NIT PERA ABSORVIR el CO2 , (per la nit en que, justament en l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio d'aigua) .Entonces, fabriquen i almacenen un acit, el malic que, al dia siguient, YA en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen en els seus sucres, en el seu aliment.
| |
| | | | |
| | Este sistema , artilugi o trampeta, es diu CAM, no per una de les nostres caixes d'aforros, no, sino perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees i, com tot ho escriuen al reves, vol dir Metabolisme acit de les crassulacees......, i lo de acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula........... | | Este sistema , artilugi o trampeta, es diu CAM, no per una de les nostres caixes d'aforros, no, sino perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees i, com tot ho escriuen al reves, vol dir Metabolisme acit de les crassulacees......, i lo de acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula........... |