Canvis

En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renàixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corrigen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige.  

En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renàixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corrigen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige.  

En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no només la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliterària, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica.

En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no solament la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliterària, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica.

=== Sigle XIX ===

=== Sigle XIX ===

* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap|llengua àrap]].

* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap|llengua àrap]].

* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament|Antic]] com en el [[Nou Testament]].

* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament|Antic]] com en el [[Nou Testament]].

* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen el valencià i el català com la mateixa llengua i a les facultats de filologia catalana s'estudien texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).

* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).

* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec|grecs]] i [[llatí|llatins]].

* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec|grecs]] i [[llatí|llatins]].

* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús|bielorrús]], [[idioma polac|polac]], [[Idioma chec|chec]], [[Idioma eslovac|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata|croata]], [[idioma montenegrí|montenegrí]], [[Idioma búlgar|búlgar]], [[idioma serbi|serbi]], [[idioma bosni|bosni]] i [[macedoni]]).

* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús|bielorrús]], [[idioma polac|polac]], [[Idioma chec|chec]], [[Idioma eslovac|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata|croata]], [[idioma montenegrí|montenegrí]], [[Idioma búlgar|búlgar]], [[idioma serbi|serbi]], [[idioma bosni|bosni]] i [[macedoni]]).