120 197
edicions
Canvis
mLlínea 2:
Llínea 2: − + − + − + − +
sense resum d'edició
El cardenal '''Ciriaco María Sancha i Hervás''' va nàixer en Quintana del Pidio ([[Burgos]]) el [[18 de juny]] de [[1833]].
El cardenal '''Ciriaco María Sancha i Hervás''' va nàixer en Quintana del Pidio ([[Burgos]]) el [[18 de juny]] de [[1833]].
===Estudis i primers anys===
===Estudis i primers anys===
Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i [[Salamanca]], a on es gradua en [[Teologia]]. Ordenat prevere en [[1858]], se'n anà en [[1862]] a [[Santiago de Cuba]] com a canceller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.
Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i [[Salamanca]], a on es gradua en [[Teologia]]. Ordenat prevere en l'any [[1858]], se'n anà en [[1862]] a [[Santiago de Cuba]] com a canceller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.
En l'illa caribenya, funda en [[1869]] la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
En l'illa caribenya, funda en l'any [[1869]] la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
En l'any [[1876]] regressa a [[Espanya]] quan és nomenat Bisbe auxiliar de [[Toledo]], en residencia en [[Madrit]].
En l'any [[1876]] regressa a [[Espanya]] quan és nomenat Bisbe auxiliar de [[Toledo]], en residencia en [[Madrit]].
=== Arquebisbe de [[Valéncia]] ===
=== Arquebisbe de [[Valéncia]] ===
El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valéncia]] el [[6 d'octubre]] de [[1892]]. Dos anys despuix, el [[18 de juliol]] de [[1894]], el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de [[Teologia]], [[Filosofia]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valéncia]] del 19 al 26 de [[novembre]] de [[1893]], i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.
El [[Papa]] [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valéncia]] el [[6 d'octubre]] de [[1892]]. Dos anys despuix, el [[18 de juliol]] de [[1894]], el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de [[Teologia]], [[Filosofia]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valéncia]] del 19 al 26 de [[novembre]] de [[1893]], i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.
També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.
També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.
En [[1897]], despuix d'unes inundacions desastroses en les [[Horta de Valéncia|hortes valencianes]], obrí les portes del [[Palau Arquebisbal]] de [[Valéncia]] i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
En l'any [[1897]], despuix d'unes inundacions desastroses en les [[Horta de Valéncia|hortes valencianes]], obrí les portes del [[Palau Arquebisbal]] de [[Valéncia]] i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
===Primat d'[[Espanya]]===
===Primat d'[[Espanya]]===