Canvis

'''Armand Jean du Plessis''' ([[París]], [[9 de setembre]] de [[1585]] – [[París|ibídem]], [[4 de decembre]] de [[1642]]), cardenal-duc de [[Richelieu (Indre i Loira)|Richelieu]], duc de [[Fronsac (Gironda)|Fronsac]] i [[parell de França]], fon un [[cardenal]], [[Noblea|noble]] i [[estadiste]] [[França|francés]].

'''Armand Jean du Plessis''' ([[París]], [[9 de setembre]] de [[1585]] – [[París|ibídem]], [[4 de decembre]] de [[1642]]), cardenal-duc de [[Richelieu (Indre i Loira)|Richelieu]], duc de [[Fronsac (Gironda)|Fronsac]] i [[parell de França]], fon un [[cardenal]], [[Noblea|noble]] i [[estadiste]] [[França|francés]].

Ordenat [[bisbe]] en [[1607]], va entrar en política i va ser nomenat [[Secretari d'Estat]] en [[1616]]. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en la [[Iglésia catòlica]] i en el Regne de [[França]], fins a alcançar la dignitat cardenalicia en [[1622]], i el càrrec de primer ministre del rei [[Luis XIII de França|Luis XIII]] en [[1624]]. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en [[1642]], i va ser succeït pel també cardenal [[Cardenal Mazarino|Juli Mazarino]].

Ordenat [[bisbe]] en l'any [[1607]], va entrar en política i va ser nomenat [[Secretari d'Estat]] en [[1616]]. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en l'[[Iglésia catòlica]] i en el Regne de [[França]], fins a alcançar la dignitat cardenalicia en l'any [[1622]], i el càrrec de primer ministre del rei [[Luis XIII de França|Luis XIII]] en [[1624]]. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en l'any [[1642]], i va ser succeït pel també cardenal [[Cardenal Mazarino|Juli Mazarino]].

Com primer ministre de França, va consolidar la [[monarquia]] francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort [[Estat centralisat]]. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels [[Habsburgo]], llavors regnant en [[Espanya]] i en el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. Per a això, encara sent un ministre [[catolicisme|catòlic]], no va dubtar en aliar-se en els [[Protestantisme|protestants]] per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la [[Guerra dels Trenta Anys]], que va terminar en la [[Pau de Westfalia]].

Com primer ministre de França, va consolidar la [[monarquia]] francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort [[Estat centralisat]]. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels [[Habsburgo]], llavors regnant en [[Espanya]] i en el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. Per a això, encara sent un ministre [[catolicisme|catòlic]], no va dubtar en aliar-se en els [[Protestantisme|protestants]] per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la [[Guerra dels Trenta Anys]], que va terminar en la [[Pau de Westfalia]].