26 055
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:SSM17 Procesion Santo Entierro IMG 1983.jpg|thumb|230 px|Semana Santa Marinera]]
[[File:SSM17 Procesion Santo Entierro IMG 1983.jpg|thumb|230 px|Semana Santa Marinera]]
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de [[Jesús de Nazaret]] o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dona començament el Dumenge de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de [[Jesús de Nazaret]] o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dona començament el [[Dumenge de Rams]] i finalisa en el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el [[Dumenge de Resurrecció]].
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
Va precedida per la [[Quaresma]], que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de [[Valéncia]] i en moltes localitats de la [[Comunitat Valenciana]] i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Enterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.
La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de [[Valéncia]] i en moltes localitats de la [[Comunitat Valenciana]] i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Enterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.
Els orígens d'esta festivitat es remonten al [[sigle XV]], en que es creà una agrupació nomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fon prior [[Sant Vicent Ferrer]].
Els orígens d'esta festivitat es remonten al [[sigle XV]], en que es creà una agrupació nomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fon prior [[Sant Vicent Ferrer]].
En la Semana Santa Marinera de Valéncia, ademés de les confraries, hi participen les nomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders.
En la [[Semana Santa Marinera]] de Valéncia, ademés de les confraries, hi participen les nomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders.
Les imàgens de cadascuna de les confraries s'unixen a entre elles i en veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.
Les imàgens de cadascuna de les confraries s'unixen a entre elles i en veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.
El Dissabte de Glòria, a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una atra tradició es repetix: la Trenca de Perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fanc des de les finestres i els balcons.
El [[Dissabte de Glòria]], a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una atra tradició es repetix: la Trencà de perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fanc des de les finestres i els balcons.
Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.
Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.
== Gastronomia valenciana ==
* [[Llesques en ou]]
* [[Mona de Pasqua]]
* [[Arròs en col i abadejo]]
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Pasqua]]
*[[Pasqua]]